Borrell, mundial, i Espanya entre mascaretes

El 1994 vaig entrevistar Ernesto Samper al palau presidencial a Bogotà. Gairebé cada dia saltava a Colòmbia, aleshores, un escàndol de corrupció insuportable, o un segrest sonat, o un atemptat amb cotxe bomba, generant una alarma política gairebé impossible de gestionar. “Com se sobreposa a una crisi rere una altra, sense respir?”, li vaig preguntar. “En realitat, un esdeveniment nou tan greu tapa l’anterior.”Qui sap si a Pedro Sánchez, encara que per fortuna sense segrestos, ni atemptats, li passa una cosa semblant. Cremen el Congrés i la Justícia per l’amnistia, i s’oblida l’incendi uns dies pel revés electoral dels socialistes a Galícia, acompanyat del funeral polític de Yolanda Díaz a la seua terra. S’estava encara digerint el cop, quan va esclatar la bomba informativa de les mascaretes, el cas Koldo. Va impactar en diverses institucions i territoris: ministeri de Transports quan el dirigia Ábalos, número dos del PSOE; Balears, presidida aleshores per Francina Armengol, avui presidenta del Congrés i tercera autoritat institucional de l’Estat; o Madrid, abans, Canàries i altres latituds. I en els pocs buits informatius que queden sempre apareix Puigdemont, que ja li va dir a un amic que “a Sánchez li faré pixar sang”. Algú proper, per primera vegada, tem que el president del Govern acabi contra les cordes abans del final de la legislatura. Però l’única cosa segura avui és que Sánchez podria guanyar-se la vida, en el futur, fent conferències en congressos mèdics sobre fortaleses del sistema immunitari o en convencions sobre la supervivència. El seu llibre Manual de resistencia és d’iniciació per a parvulets innocents.La política espanyola va amb mascareta –no se’n lliuren ni el PSOE ni el PP– i pocs posen llum sobre l’angoixa que es va viure als llocs de comandament. Ho ha explicat amb transparència el ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, aleshores president canari: “No teníem res i a sobre es van tallar al mínim les comunicacions aèries.” Qualsevol persona que entrava en una institució oferint mascaretes era escoltada. Per aquí es van colar alguns desaprensius. Contractes legals, però alguns de moralment impresentables, per abusius. Torres va convèncer.En aquests dies de tribulacions polítiques nacionals, va aterrar a Madrid Josep Borrell, alt representant d’Afers Exteriors i Política de Defensa de la Unió Europea. Arribava del G-20 a Rio, anava cap a Estrasburg i partia de nou a Amèrica, a la Cimera de la Celac. A una hora insòlita per a esdeveniments –a mig matí– va intervenir a l’escola de negocis Next Educación davant d’alumnes, professors, periodistes, empresaris i diplomàtics. Van acudir-hi quinze ambaixades, incloses les de Rússia i Israel. Més de cent referències en premsa, ràdio i televisió, entre Europa i Amèrica. Fins i tot en diaris turcs. Pocs, tret de Biden i altres mandataris al màxim nivell, tenen aquesta informació. Però ningú l’explica amb la valentia i la capacitat didàctica de l’enginyer, diplomàtic i professor Borrell. Va denunciar, per exemple, que en els intercanvis de presos, Netanyahu allibera els palestins més violents i reté els negociadors. “L’única solució per garantir la pau a l’Orient Mitjà és que hi hagi dos estats”, va afirmar reivindicant el seu dret a dir-ho sense ser considerat antisemita. Va admetre que disposa d’informació sobre la ingerència russa en el procés català, però no la revela perquè està classificada, de moment. Borrell és una màquina de llançar titulars amb fonament. Si volen assistir a una classe de geopolítica excepcional, entrin a la pàgina formacion.nexteducacion.com i escoltin-lo. El món existeix, malgrat que complicat, més enllà de les mascaretes i les misèries de la política nacional.