Batalla contra la desinformació en sanitat

En ple vendaval de “notícies falses” en l’escena política, quines penques, n’arriba una de molt gratificant: l’ANIS (Associació Nacional d’Informadors de Salut) ha firmat un acord internacional per enfortir la lluita contra les notícies falses en l’àmbit sanitari. Sis entitats subscriuen aquesta Aliança, després d’un intens debat a Granada: dos de nord-americanes, una de peruana i tres d’espanyoles, ja que, a més de l’ANIS, hi són presents l’Associació Espanyola de Comunicació Científica i la de Comunicadors de Biotecnologia. L’americana Internews opera en més de cent països.“La desinformació augmenta el risc de malalties, morts, falta d’adherència al tractament i retard en la presa de mesures davant noves amenaces sanitàries globals”, assenyala el seu manifest. Els periodistes reclamen formació i professionalització per als qui treballen en aquesta especialitat informativa i volen conscienciar les autoritats perquè reconeguin la desinformació com un problema de salut pública. I requereixen mesures per fer-los front. Graziella Almendral, presidenta d’ANIS, és rotunda: “Hem volgut dir que ja n’hi ha prou!, perquè necessitàvem una aliança internacional per plantar cara. On hi ha un bon periodista format en salut, la desinformació no entra. Els organismes públics, al convertir-se la desinformació en un problema de salut pública, han d’activar-se com si es tractés d’una emergència sanitària.” L’anunci es va fer en els Premios de la Fundación Instituto Roche, dedicat a la Medicina Personalitzada de Precisió. Allà van comparèixer tots els presidents de l’ANIS en els seus trenta anys de vida. Un llarg camí d’associacionisme que s’ofereix com a garantia a la societat, tant a pacients i personal mèdic, com a la indústria i als mitjans informatius. Els professionals de la salut, que tantes vegades han de lliurar batalles a les seues redaccions per aconseguir espai, o temps d’antena, perquè ven més l’estridència que la informació contrastada i rigorosa, presenten un front organitzat que tant de bo servís d’exemple per a altres especialitats.El Col·legi d’Arquitectes de Madrid –onze mil col·legiats– impulsarà uns cursos amb l’Associació de la Premsa per formar periodistes especialitzats en l’àmbit de l’habitatge i l’urbanisme. La seua nova directora gerent, la doctora arquitecta Ángela Baldellou, que és a més llicenciada en Ciències de la Informació, s’estremeix quan llegeix i sent coses en relació, per exemple, amb la crisi de l’habitatge, el principal problema reconegut ara mateix a Espanya juntament amb l’atur. “El rigor, la didàctica i el llenguatge accessible per a tothom són imprescindibles perquè la societat participi i no sigui manipulada políticament.”Totes les especialitzacions informatives necessiten amb urgència aquest esforç formatiu. En l’àmbit polític, en què ha caigut tan baix el nivell de debat i en què la sembra d’odi és constant, resulten urgents cursos de formació per a periodistes amb la finalitat que pugui aplicar-se la mateixa màxima que Graziella Almendral reclama per a les notícies de salut: “Allà on hi ha un periodista ben format, la desinformació no entra.”És urgent que les autoritats prenguin consciència d’aquesta exigència professional i ciutadana. Episodis lamentables com el de Ponferrada on el dirigent socialista i exalcalde Olegario Ramón va ser agredit per dos individus a la porta de la seu del seu partit poden trobar-ne l’origen en el clima de crispació constantment alimentat per declaracions impresentables de dirigents polítics i per un llenguatge allunyat de qualsevol possibilitat de concòrdia. La societat espanyola no s’ho mereix.