Pacte d’Estat o garrotades

El dijous 30 de maig van comparèixer a Madrid, a la mateixa hora, dos Espanyes ben diferents: mentre al Senat es disseccionaven els problemes del món rural, proposant el president en persona de la cambra alta un pacte d’Estat per solucionar-lo, al Congrés els diputats s’embolicaven a garrotades immisericordioses a compte de la llei d’amnistia. Les taquígrafes no recorden una sessió més desagradable pel calibre de les desqualificacions, que van implicar el mateix líder de l’oposició, Alberto Núñez Feijóo. Els funcionaris que als despatxos del Senat seguien dos pantalles alhora, la del Senat en sessió constructiva amb la societat civil i la de les garrotades congressuals, creien estar veient una retransmissió sobre dos països diferents. És l’Espanya que tenim davant de la que podríem tenir.Al Senat, amb presència de parlamentaris, alcaldes, ambaixadors i líders rurals, es presentava el quart estudi Evolució de la percepció dels avenços del món rural, elaborat per la càtedra de Next Educació amb suport de la Fundació AXA. “Es progressa, però lentament; anem contra rellotge. Cal accelerar o el món rural col·lapsarà en pocs anys”, es deduïa de les respostes de 605 enquestats. “El problema de la despoblació no el tenen les zones rurals; el té el país”, expressava Santiago Cabañero, president de la Diputació d’Albacete. Gran veritat a interioritzar. Les ciutats van menjar durant la covid gràcies a agricultors, ramaders i transportistes. L’aire de les urbs seria encara més irrespirable sense els ciutadans que queden al camp, que eviten la desertificació i la proliferació d’incendis forestals. “La petjada de la despoblació coincideix amb la petjada forestal, la qual cosa indica que no s’extreu adequadament la riquesa forestal”, va afirmar l’enginyera Asun Cámara, de Junts pels Boscos. La pregunta clau era si el món rural creu que les ciutats els reconeixen aquest esforç: el 93 per cent va respondre rotundament que no. Hi ha legítim neguit. Una bretxa que és urgent recosir.Espanya no pot mantenir el desequilibri territorial produït perquè el 85 per cent de la població viu en només el 15 per cent del territori. I va a més. Compte amb els plans d’urbanització aprovats a Madrid, com a gran aspirador nacional de població. La capital té tres milions d’habitants i arribarà a quatre en pocs anys.Davant tots els problemes que alcaldes, periodistes, enginyers i diputats provincials van enumerar, Pedro Rollán, president del Senat, del Partit Popular, assegut al costat del secretari d’Estat de Política Territorial del Govern, Arcadi España, que va criticar sense embuts l’excessiva burocràcia, va sentenciar: “Hem d’assolir un pacte d’Estat per afrontar d’una vegada aquests problemes.” Una proposta com aquesta, tan raonable i constructiva, segurament hauria sonat com pronunciada per un extraterrestre en la picabaralla del Congrés. Tanmateix, va reconfortar els assistents per prosseguir una batalla cívica tan determinant per a un país millor.La idea del pacte d’Estat figurava ja al manifest que es va llegir fa cinc anys a la plaça Neptuno, al final de la manifestació denominada “Revolta de l’Espanya buidada”. Però no és el mateix que s’aplaudeixi en una concentració que que la proposi en seu parlamentària el president del Senat, quarta autoritat institucional del país.Aquest salt tan positiu marca els avenços aconseguits i que es mesuren any rere any en l’estudi de Next Education. “Hi ha futur”, va concloure Pedro Rollán. Hi haurà futur, si hi ha consens parlamentari, i no garrotades.