Trump i Biden esgarrifen.. el món

El primer fa cada vegada més por perquè no té límits i fins i tot va donar suport a l’assalt al Capitoli, un intent de cop d’estat per seguir en el poder. I el segon infon temor pel seu aparent deteriorament cognitiu. Són dos octogenaris desacreditats en una rifa electoral per governar quatre anys més els Estats Units i, de fet, cogovernar el món.

Com deia el nostre admirat Manuel Vázquez Montalbán, “a les eleccions americanes hauria de poder votar el planeta sencer, perquè el resultat ens afecta directament”.Tot això ho sabíem des de fa temps, però el debat a la CNN entre Donald Trump i Biden va encendre les alarmes. I al Partit Demòcrata es va desencadenar el pànic. Si a finals de juny Biden està així, com vam veure, al novembre pot ser pitjor, i el percentatge dels que no ho creuen en condicions de governar es dispararà. No és tant una qüestió d’edat, ni de dificultats per a la mobilitat, com de capacitat cognitiva. Biden complirà 82 anys al novembre. Miquel Roca, pare de la Constitució, en té 84 i l’advocat Antonio Garrigues Walker en va fer 90 i, tanmateix, els confiaríem una alta magistratura del país; és un plaer escoltar la seua saviesa i el seu seny. El tema de Biden és un problema de salut que infon temor perquè posa en risc la governabilitat de la primera potència de la Terra. El debat va ser un gran aparador per mostrar la profunditat del problema en comptes de servir com a catapulta a la seua campanya. El va ajudar que les normes es canviessin i no hi hagués públic al plató, per evitar rialles o comentaris. També que se silenciés el micròfon al candidat que no tingués el torn de paraula, perquè Trump no l’aclaparés amb interrupcions i insults. Malgrat que, paradoxalment, això va afavorir una imatge menys agressiva de Trump, que no va deixar de mentir en tot el debat, com han provat els equips de verificació de la premsa americana. “Van ser desastrosos els deu primers minuts de Biden”, concedeix el seu equip. Ja no va poder esmenar la percepció. Trump es va recrear amb la confusió aliena fins a replicar això: “No he entès el que diu i crec que tampoc ell ho entén.”Els que volen mantenir-lo com a candidat van improvisar l’endemà a Carolina del Nord un míting per oferir una imatge més activa i menys decrèpita de Biden. Però ja és tard. La maquinària interna del Partit Demòcrata busca un recanvi d’emergència. Com que durant quatre anys va ser marginada, la vicepresidenta Kamala Harris no pot ressuscitar ara en quatre mesos. Com deuen d’estar de desesperats els demòcrates, que s’encomanen a la idea de proposar com a candidata Michelle Obama. Hi ha qui resa perquè aquesta ocurrència es converteixi en esperançadora realitat. De manera que les setmanes que falten per a la Convenció Demòcrata, que proclamarà al candidat, seran una guerra interna ferotge. Un desafiament a la desesperada per trobar algú que barri el pas a les urnes al candidat republicà, que tornaria a la Casa Blanca amb tantes condemnes com anys té, i amb manifesta set de revenja.Agreuja aquest problema dramàtic de dos candidats impropis per a un país tan poderós el fet que la societat nord-americana visqui la polarització política i social més gran de la seua història.“Als Estats Units respirem un clima de guerra civil”, ens va avançar l’exalcalde de Los Angeles Antonio Villaraigosa, de visita a Madrid, quatre anys enrere. Ens va semblar que exagerava. Doncs era una descripció encertada.