Europa davant la seua última oportunitat

Ursula von der Leyen ja és més presidenta de la Comissió Europea que fa cinc anys al guanyar per més diferència. Bon començament. La Unió ha de ser més forta davant el desafiament de Rússia, la Xina i els Estats Units. Mort Biden, a veure qui para Trump.

Per a això, la solidesa representativa dels dirigents europeus és bàsica, malgrat que el Parlament estigui més fragmentat i dretanitzat; però la ultradreta encara no el domina. Ara toca designar comissaris, entre el que ofereixen els estats, que no sempre voregen l’excel·lència.Tot i un govern solvent, el programa és determinant. Europa serà irrellevant, i per això juga una última oportunitat, si no inverteix més en investigació, tecnologia i, desgraciadament, en defensa. Es veu venir un comissari de defensa rere l’altre per ocupar-se exclusivament del Mediterrani. En aquest mar, d’Algesires a Istanbul, com cantava Serrat, origen de les cultures grega, egípcia i romana, es resumeixen tots els drames del món actual: tragèdies esquinçadores d’immigració; guerres interminables, com a Síria, i intents d’extermini, com a Gaza; estats fallits, com a Líbia; amenaça jihadista en diversos fronts; desenvolupament econòmic desafiador a la vora nord davant la deprimida vora sud; dos claus geoestratègiques del comerç mundial, com l’estret de Gibraltar i el canal de Suez, i escenari de xoc de serveis secrets de totes les potències.Quelcom més en el programa renovat de la Comissió: habitatge i desinformació. Ara, més que mai, mig món vol venir a viure al Vell Continent, que rivalitza en depressió demogràfica amb el Japó; caldrà allotjar-los. Aquesta pressió, sumada als capitals ingents de fons d’inversió, està produint un autèntic corriment sociològic, de barris gentrificats amb expulsió de joves, pobres i immigrants a les perifèries. Les autoritats, tret d’excepcions, col·laboren amb la seua planificació urbanística irresponsable. Un exemple: Madrid té tres milions d’habitants a la capital i uns altres tres a la Comunitat. Però vol rebre, i rebrà, un altre milió més en poc temps. Com altres capitals espanyoles i les seues perifèries, continuaran creixent, s’agreujarà encara més aquest desequilibri insostenible del 85 per cent de la població espanyola vivint en només el vint per cent del territori. I la resta, en procés de despoblació, i fins i tot desertització.Això que passa a Espanya val per a altres països europeus, malgrat que el desequilibri sigui inferior a França, a Itàlia, i a Alemanya, dos països amb més població però menor territori, la despoblació no s’aprecia tant, tot i que existeixi.En el seu discurs, la presidenta Von der Leyen es va aturar en l’amenaça de la desinformació. Europa va patir-ne les conseqüències perquè va tenir alta influència en el referèndum del Brexit. Rússia es va bolcar amb els nacionalistes i els nord-americans també, a través de l’empresa Cambridge Analytica, per aconseguir que la Unió perdés la seua segona potència. Ara els britànics lamenten l’engany, però el cert és que és molt difícil que la situació s’arregli i Europa és menys forta. Ja saben els partidaris de la independència de qualsevol territori europeu on trobar ajuda.En paral·lel, a Espanya, Pedro Sánchez va presentar el seu polèmic projecte de regeneració democràtica, més aparatós en l’anunci, que concret. Per això es va sospitar d’una cortina de fum davant dels episodis d’investigació a la seua esposa i al seu germà. Una cosa, tanmateix, és certa: hi ha suposats mitjans, amb subvenció i sense gairebé redacció, que serveixen per llançar falòrnies que després alguns jutges admeten com indicis per investigar. Aquest circ ha d’acabar perquè embruta i amenaça la democràcia.