No arxivem mai el terrorisme etarra

Ni el terrorisme etarra, ni qualsevol altre, s’haurien d’oblidar mai. És molt perillós ocultar als joves bascos i de la resta d’Espanya que un grup d’il·luminats va sembrar el terror i va destruir vides i famílies durant tants anys com va durar la dictadura de Franco. Han de saber que ETA, aquest grup de malànimes, va matar més en democràcia que en la dictadura: de set-cents dotze morts en total, els assassinats van ascendir a quaranta-tres fins a la desaparició del general. Tretze d’ells, víctimes de la bomba a la cafeteria Rolando del carrer Correo de Madrid, al costat de la seu policial. Es va complir mig segle exacte divendres passat.Viernes t trece en la calle del Correo, va titular el seu llibre l’advocada Lidia Falcón, que no va tenir res a veure amb allò però que va ser arrestada, com el seu marit, el periodista Elíseo Bayo, perquè al seu pis de Madrid van deixar construir un refugi, un zulo.L’advocada Falcón assenyala Genoveva Forest, esposa del dramaturg Alfonso Sastre, com la conductora que va portar fins a prop de la cafeteria la parella bascofrancesa que va posar-hi la motxilla amb explosius.El huevo de la serpiente. El nido de ETA en Madrid és el llibre-testimoni que va presentar Eduardo Sánchez Gatell a l’Ateneu, a pocs carrers del lloc de la massacre, quan es complia mig segle dels fets. Eduardo, captat per Sastre i Forest als 18 anys, i que va rebre el regal d’una pistola aleshores, no va participar en l’atemptat però el va veure venir, el va plorar, i confirma el paper de Genoveva Forest en els preparatius, en el comando i en la celebració del macabre “èxit”. “Sastre, teòric de la lluita armada, en la seua supèrbia, es creia Fidel Castro; i ella, l’operativa, el Che Guevara”, sosté.ETA havia executat l’almirall Carrero Blanco, president del Govern, nou mesos abans. Aquesta acció va generar admiració en moviments com l’IRA irlandès, o els tupamares; però també a l’esquerra de base espanyola, farta de la dictadura.Tanmateix, ETA no es va atrevir a reivindicar la massacre de la cafeteria perquè el seu “crèdit” s’hagués enfonsat. No va admetre’n l’autoria fins al mateix dia que va anunciar la seua dissolució, el 2018. “Havia de llegir el comunicat sobre l’atemptat, a Brussel·les, l’aleshores joveníssim Josu Ternera, Urruticoetxea, però un conflicte, i després escissió, en la direcció etarra el va frenar. I és ell mateix el que reconeix l’autoria quan, encaputxat, llegeix, gairebé quaranta anys després, l’últim comunicat de la banda”, explica Luis Aizpeolea, periodista expert en la investigació del terrorisme basc. Fins aleshores ETA ho va ocultar.En els dos atemptats, el de Carrero Blanco i el de la cafeteria Rolando, ETA buscava el mateix efecte: desencadenar una repressió del franquisme que escombrés l’oposició democràtica i que deixés lliure l’espai a la lluita armada. “ETA no volia la democràcia, sinó esqueixar Euskadi d’Espanya i crear-hi un estat a la cubana”, va afirmar l’autor. I afegeix: “Cap dels dos atemptats no van ser una victòria per a ells perquè no van aconseguir aquesta resposta repressiva; la seua derrota es va produir el 23 de febrer del 1981, al fracassar el cop d’estat de Tejero. Havien matat per aconseguir aquesta insurrecció. Allà va haver d’acabar ETA, però van continuar assassinant.”Extraordinari testimoni. Els joves han de conèixer aquesta història, perquè no es repeteixi. I la Justícia ha de recuperar els sumaris de tant assassí que va sortir impune, inclosos els d’aquesta cafeteria.