La crònica política,anomenem-la desinformació

Les notícies diàries dels mitjans prou que podrien agrupar-se en només cinc seccions i a córrer: la primera, guerres; la segona, immigració: la tercera, habitatge; la quarta, l’antiga secció judicial que és més precís denominar-la ara política, sense matisos, i la que fins fa poc es coneixia com a crònica política, anomenem-la directament desinformació, en vista de la barra amb què es publiquen falòrnies i falsedats.

Guerres de mai acabar. La d’Europa i la de l’Orient Mitjà. “La negociació hauria de produir-se abans que Kíiv no tingui tot just capacitat per fer-ho”, adverteix amb raó el professor Manuel Castells. Zelenski està exhaust i Putin també, fins al punt que demana auxili a Corea del Nord. En l’altra guerra, creu Biden i també el canceller Scholz que després de la mort del líder de Hamas, Yahya Sinwar, és el moment de l’alto el foc a l’Orient Mitjà. Però Netanyahu, com si no ho sentís.Immigració incontenible. La Unió Europea es melonitza perquè a alguns països els va semblar “una gran idea” la de la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, de crear una “reserva índia” d’immigrants a Albània. Però els jutges l’hi han tirat enrere. Ella es regira. No hi ha sortides de moment. I la realitat estreny: el que es deia abans tercer món està en marxa camí del primer i prova d’entrar per la porta, per la finestra o per la claveguera. Anirà a més perquè la globalització n’ha empobrit uns mentre n’enriquia d’altres, i ningú vol resignar-se a viure en la pobresa o la precarietat.Habitatge i angoixes. “Fa uns anys, dèiem que els joves no podien comprar un habitatge: denunciem que ara no en poden ni llogar”, afirma un líder juvenil espontani fastiguejat de la situació.Els partits polítics d’esquerra van anar a la freqüentada manifestació contra la falta d’habitatge a Madrid, però “per fer-se oblidar els errors comesos”, ha escrit la politòloga Estefanía Molina. Fins i tot hi va haver conats d’esbroncada al veure’ls per la seua incapacitat per resoldre el que van prometre emprendre.La situació és tan extrema que el mercat està fent la volta i canviant la tipologia de l’oferta. “Tenim un edifici d’oficines en el centre de Madrid que estem transformant en habitatges”, assegura un propietari immobiliari. Els trauran al mercat amb el preu del metre quadrat triplicat.Aquest no és un problema exclusivament espanyol, encara que això no suposi consol. És europeu, perquè els processos de deteriorament han estat paral·lels i la incapacitat dels governs per donar-hi resposta, generalitzada.Seguim: l’antiga secció judicial s’ha menjat la crònica política. Hi ha una deriva judicial preocupant a fer política sense dissimulació: personatges investigats, o processats, amb gran soroll mediàtic que després queda en res; instruccions de sumaris deliberadament allargats per causar més desgast; presa en consideració de denúncies anònimes publicades en mitjans de comunicació que moltes vegades ni això no són, però que resulten vàlides per posar en marxa els mecanismes de trituració de governs, o de dirigents concrets.I finalment, el que es deia abans crònica política que ja ha estat canibalitzada des del poder judicial i des de diferents mitjans de comunicació. Es nodreix bàsicament de desinformació. Si abans s’advertia de la necessitat de detectar falòrnies i notícies falses, ara, per estalviar temps, cal centrar-se a localitzar si alguna informació és veraç, perquè no abunden. Aquest és el depriment panorama. O busquem solucions o la qualitat democràtica serà irrecuperable.