València: a més, catàstrofe comunicacional

Ha estat la tragèdia més gran d’Europa en aquest segle, guerres a part. Però no només hi ha hagut més de dos-centes víctimes mortals i destrosses materials il·limitades. A València va tenir lloc una catàstrofe comunicativa –encara no conclosa– de proporcions molt alarmants amb silencis inexplicables, amb matusseria declarativa de moltes autoritats i amb un tsunami de falsedats i desinformació.

La comunicació en situació de crisi és sempre molt delicada i exigeix mesurar molt les paraules per no desencadenar el pànic. Però, a més, controlar els temps és vital. Un exemple: la televisió autonòmica A punt emetia un informatiu la nit del dimarts 29 d’octubre i en una pantalla gegant es veia en directe com ajudaven una dona a travessar un carrer, convertit en riu, a qui es podia emportar el corrent. Aleshores va sonar l’alarma d’emergència als telèfons dels presentadors i els tècnics. Alarma a les 20 hores i 12 minuts. Massa tard. En cas d’haver-se enviat hores abans, no estaríem lamentant tantes desgràcies personals.Nombrosos mitjans han reconstruït la seqüència de correus, whatsapps, trucades, rectificacions, incompareixences com la desaparició per unes hores del president valencià que era en un llarguíssim dinar oferint a una periodista la direcció de la televisió autonòmica.. I per si no n’hi hagués prou, la consellera valenciana responsable de les emergències va admetre que no coneixia el sistema d’alarmes ES-Alert. Aquestes declaracions i tantes d’altres mereixeran ser publicades en una antologia del disbarat.Però, entre tants despropòsits, també van destacar frases que convé recordar. Estava en màxims la polèmica sobre si calia avisar o no l’Exèrcit, i qui havia de donar l’ordre, quan el tinent general Javier Marcos, cap de la Unitat Militar d’Emergències, ho va deixar clar: “L’entrada a la zona és responsabilitat del director de l’emergència. Jo puc tenir deu mil soldats a la porta, però legalment no puc entrar fins que el director de l’emergència m’autoritzi.” I així es va acabar aquesta polèmica. Cal dir que les declaracions dels militars que han acudit a l’auxili dels valencians han estat molt encertades. Res a matisar, ni paraules que retrocedir, com sí que ha passat en la política.D’altra banda, el rei Felip VI, envoltat de veïns, lògicament indignats, i alguns militants d’extrema dreta, els va dir: “No feu cas a tot el que es publica perquè hi ha molta intoxicació informativa i molta gent interessada en això perquè hi hagi caos.” Sens dubte aquesta gent està allà llançant falsedats, com que hi havia centenars de morts al pàrquing d’un centre comercial i després es va comprovar que no hi havia víctimes.L’agència de verificació Maldito Bulo va publicar fins a seixanta falsedats i desinformacions sobre el pas de la dana. Que si tot ho havia provocat el Marroc per arruïnar la producció de taronges valencianes i afavorir els cítrics del seu país, o que un radar de la base de Morón a Sevilla va causar la tragèdia i tantes altres mentides que hi ha gent que compra alegrement i reprodueix irresponsablement. Però ull, perquè algunes d’aquestes falsedats van saltar de les xarxes a alguns programes de televisió. També caldrà demanar responsabilitats a les autoritats quan això passi, i convé delimitar el mal causat des d’unes xarxes incendiades amb munició intencionadament falsa.Sens dubte, en les dos últimes setmanes s’ha batut a Espanya el rècord de falsedats i desinformació. S’afegia la dana a tot el que estava relacionat amb la campanya electoral nord-americana perquè la victòria de Donald Trump valida la mentida i la desinformació com a manera de fer política. Malament anem.