Un món amb incertesa i desencant a l’alça

En només quinze dies, el món es va cobrint amb núvols negres d’incertesa molt preocupants. És incertesa sobre el desencant ja acumulat. No és només que guanyés Donald Trump, com es veia venir; és que va arrasar i disposa del poder més gran que ha tingut mai un president dels Estats Units. Concentració de poder en l’executiu, el legislatiu i manifesta influència en el judicial. I amb voluntat declarada de proposar nomenaments explosius, saltant-se el control del Senat.Cal admetre que hi podria haver una lectura una mica tranquil·litzadora en aquesta victòria trumpista, per veure-hi alguna cosa positiva, perquè s’apaivagava el poder insurreccional acumulat –no oblidem l’assalt al Capitoli– que probablement hauria provocat greus enfrontaments, fins i tot armats, si hagués guanyat Kamala Harris. Hi va haver fins i tot un respir pel bon to de la reunió a la Casa Blanca entre l’encara president Joe Biden i l’electe Donald Trump, garantint un traspàs de poders ordenat i tranquil.Però els anuncis de nomenaments de Trump esgarrifen. Fins els seus partidaris lamenten les seues decisions. Al capdavant del departament de Justícia proposa Matt Gates, que mai ha estat jutge o fiscal, acusat de mantenir sexe amb una menor i que va negar la victòria de Joe Biden. La seua proposta és abolir l’FBI. Al Pentàgon, l’afavorit, per a desgràcia general, és Pete Hegseth, expresentador de la Fox News amb idees marcianes, que va ser veterà a les forces armades però mai ha tingut càrrecs a l’exèrcit. Fins i tot les guerres obertes perillen. Secretari d’Estat, Marco Rubio, el senador cubanoamericà per Florida, impulsor de la línia dura a l’Amèrica Llatina. I la Direcció d’Intel·ligència la vol confiar a la senyora Tulsi Gabbard, a qui s’acusa de simpatia amb Vladímir Putin, perquè va rebre una cobertura mediàtica positiva dels mitjans estatals russos en un dels seus processos electorals. Per acabar-ho d’adobar, com a secretari de Salut, ha elegit l’antivacunes Robert F. Kennedy, cosa que ha indignat els científics. Així que Trump, abans de començar el seu segon mandat, ja té profundament preocupats jutges, militars, diplomàtics i metges amb alarma declarada d’alguns senadors republicans. Com deuen estar els demòcrates i com podem estar la resta del món! Només Israel celebra la seua victòria, a banda de les extremes dretes locals, perquè creu que acabarà d’esborrar Palestina de la faç de la Terra, annexionant-se Cisjordània i exterminant els refugiats errants. Parlar d’incerteses no és més que un eufemisme per evitar la depressió.Davant aquest desafiament de la nova època, no hi ha consol en una Europa forta unida davant del vendaval, perquè de moment ni tan sols és capaç de forjar una nova Comissió amb Ursula von der Leyen al capdavant. Hi havia un acord entre democristians, socialdemòcrates i liberals, amb suport fins i tot de Giorgia Meloni, però intenta dinamitar-ho una coalició: la que formen el ressentit Manfred Weber, dolgut perquè la senyora Úrsula li va guanyar la partida, i el popular espanyol Núñez Feijóo, entossudit a vetar Teresa Ribera per tapar el desastre del seu baró Carlos Mazón a València. Tot està connectat. Fins la mortífera dana mediterrània causa estralls polítics a Brussel·les. Per no parlar de la tempesta de fakes que va assolar Espanya. “Una tempesta perfecta de desinformació”, com la defineix Glenn Kessler, director de verificació de falsedats de The Washington Post. Mentrestant, la Cimera Iberoamericana s’esllanguia a Quito, molt debilitada per les absències, amb la veu del rei Felip VI clamant per la unitat. Vindran temps millors; esperem-ho, perquè pitjors no és fàcil. Encara que no impossible.