En vint dies arriba Trumpi manarà callar i ferms

ApuntIn: dilluns 20 de gener del 2025. O sigui, ja mateix. Presa de possessió de Donald Trump. És la primera vegada d’un segon mandat no consecutiu. Estremiment general per les hores següents. El reelegit president ja va anunciar que actuarà amb caires dictatorials només dos dies, dos, prou temps per cessar persones que guarda en una llista i per desfer avenços del seu antecessor. Hi ha qui ja dimiteix per endavant, com el director de l’FBI i altres càrrecs importants, perquè qui no va donar suport a la seua teoria que Biden li havia robat l’elecció se sap a la llista de la revenja. Mentre s’atansa la data, amplia els seus projectes: ara parla de controlar el canal de Panamà. Si els Pactes Torrijos-Carter del 1977 van tancar dècades de contenciosos entre els Estats Units i el petit país centreamericà, Trump vol reescriure les condicions de l’històric Acord de cop. Carter va morir als cent anys, potser per no veure-ho. No vol dir que el nou president enviï els marines, com en altres ocasions van fer els EUA al seu “pati de darrere” (l’última el 1989 a Panamà). Trump rebufa i tremola l’Amèrica Llatina, com davant d’un nou sotrac de la falla de San Andrés. Les seues armes són militars com a últim recurs, però en té d’altres: l’amenaça i la desinformació. “Les falòrnies són un nou colpisme”, afirmava el ministre Óscar Puente. I una tempesta de notícies falses, amb generals de les xarxes com Elon Musk, que apareix ja com el caòtic número dos de la Casa Blanca, pot remoure governs allà on fuetegi. Tremola també Europa. La senyora Angela Merkel ha estat a Barcelona per presentar les seues memòries. Inoblidable la seua reflexió de fa set anys quan Trump arribava per primera vegada al poder: “Els europeus hem d’agafar el destí a les nostres mans”, va advertir, encara que poc cas se li va fer. Josep Borrell va ser més clar: “Europa ha d’aprendre ràpidament a parlar el llenguatge del poder.” “Hi estem encara a temps o ja només queda resignar-se?”, ens preguntem amb Lluís Bassets. Entrem en el 2025 en una nova època en què la desinformació és la nova normalitat. I la temptació autocràtica de nombrosos governants té a mà recursos que s’utilitzen sense escrúpols. Molt presents les paraules de Steve Bannon, que va ser cap d’Estratègia a la Casa Blanca: “La veritable oposició són els mitjans i la manera de bregar-hi és inundar el terreny amb merda.” Clar i català. En la “batalla de l’atenció” guanyen les xarxes. A Espanya amb la dana que va assolar València, les plataformes no van fer, que se sàpiga, res d’especial per controlar la desinformació que inundava l’espai comunicatiu, com ho va fer el fang en carrers, habitatges i fàbriques. Polaritzar surt rendible en retuits i en vots també, de forma que només una vigilància estricta de les xarxes com anuncia, però no concreta, la Unió Europea, pot entendre’s com a antídot contra la intoxicació interessada. Cal intervenir ja, deixant de ser espectadors resignats. De Trump s’espera amb incertesa que mani callar les armes als diferents fronts de batalla. Posar ferms Putin i Netanyahu sembla difícil. Per si de cas, ambdós encadenen malifetes, com altres contendents quan els és possible, per infligir el màxim de mal abans que soni el xiulet de final d’hostilitats. Malgrat que tampoc no és descartable una pròrroga fins que el resultat de la partida geopolítica li complagui. Una nova època comença al món aquests dies vinents. Sort.