Amb Trump i Musk s’accelera la ultradreta mundial

Pot sonar a frase esculpida en marbre, però és molt probable que el “dilluns 20 de gener del 2025 es tanqui una etapa en la història contemporània iniciada el 1945, a l’acabar la Segona Guerra Mundial.” Retinguem aquesta data.

Amb Donald Trump de retorn a la presidència dels Estats Units, torna l’expansionisme a la política exterior. Trump vol comprar, o en última instància ocupar, l’illa de Groenlàndia (cada vegada menys gelada pel canvi climàtic), la capital de la qual és més a prop de Nova York que de Copenhaguen, la seua metròpoli. Ho va proposar el 2019, encara a la Casa Blanca, i els danesos ho van rebutjar. Ara arriba amb disposició a pressionar per altres mitjans, més enllà d’una oferta econòmica. La inspiració procedeix de la compra d’Alaska als russos el 1867, per set milions de dòlars (uns 140 si actualitzem la quantitat). És a dir, una propina. Només que els russos volien vendre i els danesos no, segons la seua primera ministra.Més expansionisme es pot llegir en l’aspiració trumpista de recuperar el control del canal de Panamà per establir noves tarifes i competir millor comercialment amb la Xina. Adeu als històrics pactes Carter-Torrijos, del 1977, pels quals Panamà va recuperar la sobirania a la franja del Canal. Tret d’invasió militar, això passarà, afirmen a Ciutat de Panamà.Menció a part mereix la declaració de Trump d’estendre els Estats Units al Canadà. Entre l’estupor general, la diputada Elisabet May li va llançar un missatge provocador: “Ep, Donald. En comptes que el Canadà sigui l’estat 51 de la Unió, vegem si Califòrnia vol ser l’onzena província canadenca. Que el governador convoqui un referèndum i es voti.”Abans d’anar-se’n, el president Joe Biden s’ha referit a l’“oligarquia tecnològica” que vol dirigir el món. Fa poc, davant de l’emergència de les grans empreses de la nova revolució industrial, parlàvem del “creixent poder del Silicon Valley”. Dir només això ja és poc i antiquat. Allò d’“oligarquia tecnològica” descriu millor el que passa. Cognoms com Bezos, d’Amazon, Zuckerberg, de Meta, Bring i Page, de Google, i Musk de l’entramat empresarial de satèl·lits, automoció i tantes coses més, defineixen el nou “complex militar industrial espacial i mediàtic”. Sumar tsunamis de diners i tanta capacitat d’influir en les opinions públiques via mitjans digitals, condicionant el vot ciutadà, ens porten a una nova etapa de la democràcia, que es veu amenaçada. La retirada per Meta dels controls interns a la difusió de falsedats i missatges d’odi és un dramàtic pas enrere. Alemanya es convertirà en el primer laboratori experimental d’aquesta nova fase d’intromissió de poders externs en eleccions nacionals. Putin va intervenir en el referèndum del Brexit, i segurament en les eleccions nord-americanes, a través de bots i hackers, però negant la paternitat de les accions. Ara Elon Musk entrevista la líder ultradretana alemanya de l’AfD, Alice Weidel, a la qual impulsa la cancelleria. Sense dissimular. Provant d’evitar la catàstrofe intervencionista, la Comissió Europea exigeix a Musk més dades sobre els canvis en els algoritmes per si contradiuen regulacions comunitàries. Tímida resposta.La foto de convidats a la cerimònia de possessió de Trump és reveladora de l’alineació de la nova internacional conservadora: entre d’altres, l’argentí Milei, el salvadorenc Bukele, la italiana Meloni, l’hongarès Orbán i l’espanyol Abascal. I seguim. Tots ells en ascens electoral al seu país. Això està canviant i a partir d’avui es pot accelerar.