Personatges estrambòtics il·lustren un món enfollit

El món fa por, encara més, des del 20 de gener, quan Donald Trump va entrar de nou a la Casa Blanca. Va arribar, va anunciar que vol arribar a Mart, per a delícia d’Elon Musk, va treure dotzenes de decrets preparats prèviament (entre altres per extradir en massa immigrants, confonent “delinqüents” i “terroristes” amb persones fugides de la misèria o la repressió) i va començar a llançar bravates per acovardir mig món: els danesos perquè vol Grenlàndia; el Canadà perquè aspira a convertir-lo en l’estat 51 de la Unió; els panamenys pel seu Canal; els mexicans per anomenar “Golf de Mèxic” i no “Golf d’Amèrica” l’accident geogràfic que comparteixen els dos països; els europeus perquè suposadament “l’estimen poc i el tracten malament”; els xinesos perquè es fa insuportable la seua creixent supremacia comercial, i així successivament.Clar que el món fa més por després del 20 de gener, perquè s’entén que comença una nova època amb un renascut expansionisme americà i una ruptura dels equilibris amb alguns dels seus aliats, especialment la Unió Europea.Tres dones, especialment, li han respost, per al seu disgust: la presidenta europea, Úrsula von der Leyen, al Fòrum de Davos on va anunciar que “cooperarem des de la UE amb tothom, per descomptat amb el nostre aliat els Estats Units, però també amb la Xina”. La va anomenar la bitxa. I Christine Lagarde, presidenta del Banc Central Europeu: “Captarem talent dels Estats Units descontent amb la nova situació”. Va ser a Washington on una altra dona, en aquest cas la bisbe Mariann Edgar Buddy, li va dir a la cara a la missa d’investidura que “cal tenir misericòrdia i pietat amb els que més pateixen, entre els quals els immigrants que temen ser deportats i els nens gais, lesbianes i transsexuals”. Trump li va respondre furiós en un tuit exigint-li disculpes per haver parlat de misericòrdia amb els immigrants, que són el seu enemic ideològic declarat.Amb aquesta pel·lícula a la pantalla de les nostres vides, ens sorprèn l’aparició contínua de personatges estrambòtics, a més del mateix Trump. Llegeixin Elon Musk, que a més d’immiscir-se en les eleccions alemanyes on no pinta res, es descobreix que feia trampes al seu videojoc preferit del qual es proclamava “campió mundial”; o del diputat portuguès d’extrema dreta Miguel Arruda, acusat de robar maletes a les cintes dels aeroports per vendre’n el contingut en un web; o del mateix Santiago Abascal, feliç per haver estat convidat a la presa de possessió del magnat, aplaudint un discurs que probablement gravarà els viticultors espanyols i els cultivadors d’oli i oliva negra de taula que ara s’exporta als Estats Units; o Puigdemont, que s’alia amb el Partit Popular i Vox perjudicant milions de pensionistes per continuar el pols amb Pedro Sánchez a qui reclama una amnistia particular sense passar pels jutjats; o el jutge Adolfo Carretero amb un interrogatori vergonyós a una denunciant d’abús sexual; o els integrants de la nova oligarquia digital mundial (la “tecnocasta”, els va anomenar Sánchez a Davos) que es treuen la disfressa d’homes bons i se sumen al carro de Trump aportant greus decisions que perjudiquen la qualitat de la democràcia al món: per exemple, la retirada dels verificadors antifalòrnies i antidesinformació a Meta, com abans ja es va fer en altres xarxes.Aquest és l’espectacle mundial amb protagonistes estrambòtics al qual estem convocats com a extres, extres d’una pel·lícula de drama que cal evitar que sigui de terror.