Tot malestar el capitalitzen els ultres

A la velocitat desbocada que van els esdeveniments en aquests temps, escriure una crònica setmanal és arriscat perquè envelleix en un parell de dies. I de vegades les cròniques diàries ho fan en hores. Cada vegada que parla Trump cau alguna cosa que semblava inamovible; o es descobreix un nou deliri, com el d’organitzar “conferències de pau” sense participació d’Ucraïna, el país envaït, o sense els palestins per superar el conflicte del Pròxim Orient.La complicitat estratègica de Donald Trump i Vladímir Putin en el concepte de l’ús de la força sobre l’imperi de la llei està causant grans estralls a un món que estava relativament ordenat, malgrat que massa desigual i per tant inestable. I a sobre s’acompanyen els plans de les autòcrates amb una fèrria llei del màxim benefici econòmic, com el projecte trumpista de convertir la Franja de Gaza en una “Riviera” turística explotada per nord-americans i vigilada per Israel; o amb quedar-se els territoris ucraïnesos amb jaciments de “terres rares”, imprescindibles per a la nova generació de semiconductors.El món s’ha quedat bocabadat i està atemorit. Els països amb la ultradreta al poder prenen posicions immediates, com l’Argentina de Milei amb Trump, o l’Hongria de Viktor Orbán amb Putin. Giorgia Meloni navega amb prudència; Macron, l’últim centrista, puja a la corda fluixa intentant plantar cara. Pedro Sánchez s’alinea amb la Unió Europea però denunciant la “tecnocasta”, la nova elit que dirigeix el món des de la Casa Blanca; i tots a l’espera del que passi en les eleccions alemanyes el 23-F. “Vigileu amb el que voteu, o els alemanys ens despertarem dilluns en un país diferent”, adverteix en cada míting l’encara canceller Olaf Scholz.La Unió Europea, per fi, corre ara amb projectes tecnològics d’urgència després de dècades adormits amb els projectes embarrancats en la burocràcia de Brussel·les. Ursula von der Leyen estarà a Barbados aquesta setmana firmant acords amb empreses tecnològiques europees, entre les quals Hispasat, representada en l’esdeveniment per l’astronauta i exministre Pedro Duque. Un cop d’efecte que no pot quedar només en això. O es fa en dos anys el que es va deixar de fer en vint, o caldrà acceptar que Europa, i Amèrica Llatina va al paquet, sigui un simple aliat secundari dels Estats Units, o de la Xina. I pel que fa a la inversió en Defensa, que ara Brussel·les impulsa, caldrà “estar a l’altura exigida o de començar a estudiar rus”, com va dir de forma intencionadament provocadora el secretari general de l’OTAN, Mark Rutte.Qualsevol malestar el capitalitza ara l’extrema dreta. Hi va haver un temps en què la collita de la desesperança la recollia el moviment antiglobalització o l’extrema esquerra en qualsevol versió, és a dir, Podem a Espanya. Però ara hi ha un intent de debilitar la democràcia per la via electoral aprofitant que els populismes creixen com els bolets sense fer gairebé res. Critica Núñez Feijóo a Espanya que el líder ultra Santiago Abascal fa “oposició de gandula”. Però puja a costa del Partit Popular pel vent de cua de l’huracà Trump. I mentrestant la coalició governant PSOE-Sumar s’embardissa en baralles de galls i gallines al corral polític donant un espectacle penós, generant malestar popular amb les seues decisions i sense importar-li una màxima que es comprova ara elecció a elecció: tot malestar ciutadà el capitalitza la ultradreta. Es prega una miqueta més de responsabilitat.