El món al revés en 100 dies de Trump

Ni tan sols s’han complert els cent dies des de la seua presa de possessió i Donald Trump ja ha posat el món damunt davall. Es veuen coses inaudites: Moscou i Washington aliats repartint-se el món i pactant la pau a Ucraïna sense obrir la conversa directa entre combatents, ni al país envaït, ni a la Unió Europea, veïna geogràfica del territori en guerra; el primer ministre israelià Netanyahu trencant l’alto el foc, amb nou-cents morts palestins ja, en nom del poble jueu que va patir un abominable genocidi; la dreta més radical espanyola, històricament antiamericana, rient-li les gràcies a la Casa Blanca.

Els polonesos, tantes vegades envaïts en la història pel seu veí alemany, celebrant el rearmament decidit per Berlín; els canadencs, tradicionals aliats dels Estats Units, reforçant el seu nacionalisme defensiu davant de les amenaces d’annexió; els habitants de Groenlàndia desconcertats per les ofertes de compra del seu territori i aguantant visites del vicepresident Vance i de la seua esposa, com un matrimoni que visita una parcel·la per adquirir-la i aixecar-hi el seu xalet... Tot en menys de cent dies gràcies a la col·lecció de decrets preparats per l’equip de Trump des del 5 de novembre quan va guanyar les eleccions; totes, la presidencial i les legislatives. Sense fonament jurídic solvent en molts casos, o recorrent a una llei del 1798, encara en vigor, per expulsar immigrants il·legals considerant-los “enemics estrangers”.

En aquest nou món tot és possible. Fins i tot comprar vots descaradament a Wisconsin, com està fent Elon Musk perquè guanyi l’elecció un jutge amic i no un altre de presumiblement sever amb les pretensions del multimilionari. Hi ha històries depriments de compra de paperetes en països subdesenvolupats i ara l’empresari que maneja la tecnologia més avançada, fins i tot l’espacial, descendeix moralment a aquestes pràctiques denigrants. Tot s’hi val. I estèticament també. El vídeo que es va gravar la secretària de Seguretat, Kristi Noem, elegant, amb roba esportiva i maquillada, amb un fons de presos rere una reixa en un penal d’El Salvador, tots rapats i vestits només amb uns calçotets, és estremidor. I l’àudio de l’enregistrament, queda a aquesta altura, o pitjor: “Si els immigrants il·legals no se’n van, els caçarem i podrien acabar en aquesta presó salvadorenca.” A “caçar immigrants”, com si es tractés d’alguna espècie animal en una batuda en què es caça el cabirol, el senglar o el cérvol.

Només que cal anar amb compte amb l’excés. I també molt ull amb aplaudir la injustícia i la desmesura. Ho advertia el periodista Ignacio Peyró, director de l’Institut Cervantes a Roma, en un article recent: “Hi ha una cosa perillosa sent l’amic de qui va pel món fent-se enemics. L’Administració de Trump no sembla treure els comptes del ressentiment que genera i els seus aliats tampoc no mesuren el menyspreu que poden guanyar-se si se’ls veu com a palmers.” Tant despropòsit pot ser el pòrtic d’una rebel·lió electoral. De moment, han caigut les vendes dels cotxes Tesla que fabrica Musk i hi ha qui els decora amb cartells amb excuses del tipus “quan el vaig comprar, no sabia que aquest home era així” i altres peticions de clemència a la població indignada. I han baixat en borsa les accions del que ja es coneix com “l’oligarquia tecnològica”. És el poder del clic, que està en mans dels ciutadans, davant la poderosa ofensiva que tot ho arrasa. De moment.