La Gran Dimissió

Més de trenta-vuit milions de persones han deixat la seva feina als Estats Units durant el 2021. Una gran desbandada símptoma del fet que alguna cosa està passant al mercat laboral i que val la pena analitzar. La pandèmia ha canviat les regles del joc i si no les entenem aviat, posem en perill l’economia del país al mateix temps que ens porten a augments salarials, en alguns sectors, al no trobar mà d’obra al mercat.Segons l’Anthony Klotz, el professor de gestió a la Texas A&M University que ha popularitzat el terme The Great Resignation (la gran renúncia o la gran dimissió), els treballadors estan esgotats emocionalment a causa de l’exigència de la feina i de l’estrès provocat per la pandèmia.

El fet d’estar més a casa, amb la família i tenir més temps per un mateix ens ha fet entendre que necessitem menys del que ens pensem per viure i que per contra, el que més valorem és tenir temps. Més autonomia personal, més poder, més benestar i més flexibilitat.Sent aquest el panorama, les empreses es replantegen com ser atractives per als treballadors, canviant els models de treball i fent èmfasi en la cultura i els valors i en la reputació de la seva marca com a ocupadora, el que s’anomena Employer Branding. I què busquen els treballadors? Doncs segons dades de LinkedIn, un propòsit, més flexibilitat i més empatia.

El problema es pot convertir, doncs, en una oportunitat per les empreses que facin les coses bé.Seguim als Estats Units perquè tot plegat genera més incògnites. Tot i les dades que ens aporta la Gran Dimissió, resulta que la taxa d’atur al tancament de 2021 se situa al 3,9%, una taxa pràcticament igual que al 2019 i 2020, al mateix temps que les xifres indiquen que hi ha més de deu milions de vacants per cobrir. Conclusió, els treballadors que deixen les seves feines no se’n van cap a casa (almenys no pas la majoria) sinó que abandonen el seu lloc de treball per anar-se’n cap a d’altres que compleixin millor amb els seus nous requisits: més flexibilitat, més empatia, més facilitats de conciliació, més temps lliure, més focus en les persones, més salari.

En definitiva, se’n van cap a sectors més atractius o cap a empreses que han fet els deures pel que fa a la seva cultura interna. I què passa amb aquests més de deu milions de vacants per cobrir? Doncs que a dia d’avui no són atractives per als treballadors. No oblidem que amb la pandèmia hi ha hagut un canvi en la demanda dels consumidors.

Menys viatges i restaurants i més sofàs, bicicletes estàtiques i tecnologia. Mentre uns destrueixen llocs de treball, altres en creen, sovint obligats a pagar salaris més alts per la pressa a captar treballadors. És el que s’anomena reskilling: els treballadors adquireixen noves habilitats per canviar d’un sector a un altre.

Es reciclen, vaja. Aquest upskilling és un indicador que una economia és flexible, de forma que, quan hi ha canvis en la demanda, la gent pot pivotar ràpidament d’un sector en un altre.Tornarem a viatjar i anar als restaurants però recuperar el talent que ha marxat no serà evident. Caldrà fer esforços per ser més atractius i segurament pagar més.

I a Espanya, podríem patir també una gran dimissió? Tot i que tot sembla assenyalar que hi ha hagut un canvi de mentalitat per part dels treballadors, la nostra economia no és flexible com l’americana. Espanya va acabar el 2021 amb una taxa d’atur del 13,33%, molt lluny de l’americana, inferior al 4%. Això vol dir que quan es destrueixen llocs de treball d’uns sectors determinats, la gent no fluctua cap als que tenen augments de la demanda.

El treballador americà pot dimitir, canviar de feina, quedar-se un temps a casa i després tornar al mercat perquè sent la seguretat que no li costarà trobar feina. Aquí, la pel·lícula no és la mateixa.Un repte enorme que podem convertir en una oportunitat sempre que ens ho prenem seriosament, com un repte de país. Som-hi?