Halftime

Halftime és el títol del documental que Netflix dedica a la Jennifer Lopez, artista de plena actualitat després de les seves noces amb Ben Affleck i de les imatges que ens arriben de la parella a París, de lluna de mel. El títol fa una doble referència: a la seva actuació a la Super Bowl junt amb la Shakira el febrer del 2020 i als cinquanta anys que just acabava de celebrar al moment de la gravació. El documental recull tantes temàtiques d’actualitat que bé mereix un article.Primera temàtica, les vergonyes d’Amèrica.

Sent la del Bronx llatina, d’origen porto-riqueny, va ser prou valenta per llençar un missatge contra les polítiques migratòries de Trump davant de més de 100 milions d’espectadors, en el major espectacle televisat dels EUA.La Maribel Muñiz, més coneguda com a Emme, filla de la del Bronx i Marc Anthony, debutava cantant Born in the USA de Bruce Springsteen. Una cançó coneguda per la protesta per la participació americana a la guerra del Vietnam. Més vergonyes, les gàbies on es tanquen els nens, separats dels seus pares després de creuar il·legalment la frontera americana.

Esgarrifada pel tracte que reben els immigrants, Lopez va incloure unes gàbies plenes de significat a l’escenari, que allotjaven les nenes ballarines que l’acompanyaven. No va agradar gaire als directius de l’NLF (National Football League), qui volien que de totes totes s’eliminessin. Abans de deixar l’Emme, introdueixo un nou tema, el llenguatge inclusiu, ja que a dia d’avui l’Emme no s’identifica amb cap gènere i la Jennifer es dirigeix a Emme com a persona no binària i utilitza els pronoms they/them.

Segon tema, la discriminació racial. Quan Lopez va saber que compartiria escenari amb Shakira, la seva frustració va quedar ben palesa preguntant-se si es necessiten dos llatines per fer la feina que històricament ha fet només un artista. “És la pitjor idea del món que dos persones actuïn a la Super Bowl.” Aquest tema toca os, ja que durant la seva carrera diu haver-se sentit discriminada contínuament, sigui amb els papers que li han ofert, amb les nominacions a premis o en el reconeixement al negoci i això que les xifres de la JLO són d’escàndol: més de 75 milions de discos venuts, participació en més de 45 pel·lícules, 205 milions de seguidors a Instagram i una de les celebrities més poderoses segons les revistes Times o Forbes.Tercer tema, la cultura de l’esforç.

Darrere l’èxit de l’estrella hi ha suor, perseverança, esperit de superació, aprenentatge constant, perfeccionisme, afany de control i molta resiliència. Al documental es veu com entrena per la pel·lícula Estafadoras de Wall Street (Hustlers) que protagonitza i també produeix. La Ramona, la protagonista a la qual dona vida JLO, és ballarina de barra americana i dominar aquesta disciplina sobre uns talons altíssims t’assegura, a part d’una tonificació extraordinària de cames i panxa, uns bons blaus i agulletes infinites.

L’esforç és una constant en la seva vida. Per si queda cap dubte, només cal mirar el seu cos. Oh my god!I últim tema, no tinc espai per a més! El somni americà.

Va créixer pensant que ni era llesta ni era cantant. Aquests rols pertanyien a les seves germanes. Ella era l’atleta o la ballarina.

Vivia amb la seva família en un quart pis sense ascensor, d’una sola habitació amb les seves dues germanes i els seus pares, la Guadalupe i el David. La Lupe era dura, exigent i pegava. Veient que el ball distreia la Jennifer dels estudis i que si no s’estudiava no es podia viure al mateix sostre, l’artista va marxar de casa als divuit anys després d’una gran bronca amb la seva mare.Agafava tots els treballs que li oferien perquè precisament n’hi havia molts on només rebia negatives.

Costa de trobar aquesta actitud a dia d’avui...“Una nación, bajo un Dios, indivisible, con libertad y justícia para todos”, així en espanyol va recitar el jurament a la bandera en la presa de possessió de Joe Biden després de la seva actuació cantant This land is your land (aquesta terra és la teva terra). A què més pot aspirar? Un Oscar potser. Tenint en compte que a l’encetar la cinquantena deia encetar la seva millor època, ens podem esperar qualsevol cosa.

No serà per falta de motivació.