La paraula, per argumentar i proposar

La llei del només sí és sí ha fet que ens féssim un tip d’escoltar insults i frases fora de to en l’àmbit de la política. Com a directiva, sé el temps que tardaria a reaccionar davant un treballador/a que etzibés a una companya quelcom com el que va dir la regidora de Cs de Saragossa, Carmen Herrarte, a la Irene Montero: “Es ministra porque la ha fecundado un macho alfa.” L’acomiadament seria immediat. Mentre les empreses treballem els plans d’igualtat, la diversitat, la identitat de gènere, la inclusió, la integració, la comunicació i l’assetjament, qui ens representen, políticament parlant, ens donen exemple de tot el que no hem de fer.

Exemples esperpèntics que inunden les xarxes i els mitjans de comunicació de manera que no queda ésser viu a la Terra que no n’estigui al cas.Atemptar contra la credibilitat d’una persona és assetjament. I mentre a les empreses ens expliquen que cal assegurar un entorn segur de treball, veiem com on hauria d’imperar la llei i on caldria ser més curosos que enlloc, es tiren els plats pel cap amb la mala educació per bandera. Entorn de treball segur? La Meritxell Batet, en el seu discurs el dia de la Constitució, recordava que el debat parlamentari “és l’exhibició de les millors virtuts de la paraula...”, que els ciutadans i ciutadanes esperem dels nostres representants “que la paraula s’utilitzi per argumentar, no per ferir.

Per proposar, no per ofendre”.La paraula. L’arma més poderosa. Segons el baròmetre d’InvyMark per a La Sexta realitzat a principis de desembre del 2022, un 92,8% dels enquestats considera que els excessos verbals al Congrés dels Diputats haurien d’evitar-se i només un 7% opina que la llibertat d’expressió ho empara tot.

Francament no entenc què hi ha darrere d’una estratègia tan bel·ligerant. Guanyar vots a base de crits i mala educació on ens porta? Quina imatge es trasllada d’uns suposats professionals? Hem de premiar la manca de respecte que es mostren i que ens mostren?Hi ha descrèdit en la política, no és nou. M’agrada fer-me l’opinió dels que ens representen en base al que veig i a l’anàlisi i no tant a partir d’uns colors.

M’encanta seguir l’estratègia i em trec el barret davant l’habilitat de certs professionals. No deixa de ser com un Juego de Tronos “patrio”: com se li va fer el llit al Pablo Casado, la sortida de Macarena Olona de Vox, Yolanda Díaz i el seu projecte Sumar, el saber fer de Miguel Ángel Rodríguez com a spin doctor de la Isabel Díaz Ayuso, l’expulsió de Joaquín Leguina del PSOE pel seu recolzament precisament a Ayuso, la felicitació de Trump a Abascal per la increïble feina que fa. Juego de Tronos!En plena cursa electoral és un bon moment per fer anàlisi.

Veure què entén cada candidat per seduir l’electorat i a què som sensibles els electors. Espero veure una exhibició de les millors virtuts de la paraula, però no les tinc totes.