Divergents, de singulars a imprescindibles

Quan penseu en diversitat, què us ve al cap? Segurament, trobaríem un grup de gent que contestaria amb paraules tipus: problema, mandra, preocupacions i derivats.Un segon grup podria pensar en oportunitats, en estratègia i en un factor competitiu clar.I un tercer ens diria que no té cap més remei.Segons nombrosos estudis, tenim una falta important de mà d’obra. El Banc d’Espanya alertava, a finals del 2022, que aquesta manca de talent afectava ja el 34% de les empreses i la dificultat per contractar es manifestava com la tercera causa de preocupació dels empresaris, després dels costos energètics i la incertesa econòmica.Aquest problema no està en vies de solucionar-se vista la baixa natalitat que tenim. Segons l’INE, més del 20% de la població és major de seixanta-cinc anys, una xifra que no para d’augmentar mentre disminueix la franja dels menors de trenta.

De fet, Europa necessita seixanta milions d’immigrants abans del 2050. Per cada jubilat, avui en dia, hi ha tres persones treballant, però no queda res perquè la generació baby boom (1946-1964) es jubili del tot, així que el sistema de pensions perilla.El 2025, el 75% de la mà d’obra serà millennial i, junt amb la generació Z, que és la que ve després, serà la que dirigirà les organitzacions, i resulta que té aspiracions diferents de les generacions precedents. Els interessen coses com el canvi climàtic, la sostenibilitat, la igualtat, el propòsit empresarial, etc.I si, a més, resulta que com a companys d’equip tenim el Pere, la Marta i el C3-PZ?, una màquina intel·ligent, que no menja, ni dorm, ni es posa malalta i té una eficiència brutal.Sent la societat ja diversa, com a empreses, com sabrem llegir el mercat?, anticipar-nos a les tendències, marcar el pas, si les nostres mirades són lineals i “más de lo mismo”? Com es pot liderar aquesta barreja? Podríem seguir centrant-nos en les necessitats que ens porten a pensar “no tenim cap més remei”, però, i si entenem la diversitat com a font de riquesa empresarial, com un pas imprescindible per donar respostes a reptes insòlits i complexes, com una evolució de la societat, com una via per construir el nou món? I si l’entenem des del punt de vista que tots podem aportar? Des de la nostra singularitat, des del respecte cap a la diferència, des dels punts de vista alternatius, des de la disrupció i des del talent com a element clau per la competitivitat empresarial.

Una diversitat que inclou diferències generacionals, nacionalitats, ètnies, sexes, diferents capacitats i les excepcionalitats, rareses i particularitats que tots aportem. Potser farem més gran el segon grup, oi? No us perdeu el 18/5 la jornada que proposa ApLleida Divergents, de singulars a imprescindibles. Inscripcions al web www.aplleida.cat.