Que en som, d’estranys!

Segurament aquest article us agafa estant de vacances i, a més d’un, en un país estranger, amb costums més o menys diferents en funció de com de lluny esteu. Veure i entendre que cadascú veu el món en funció d’on viu, dels valors de la societat on està, de l’educació rebuda i les experiències pròpies, ens ajuda a ser més flexibles i a acceptar que els nostres punts de vista són això, punts de vista, no pas veritats absolutes. Si a ple hivern i boira, us pregunten si deixeu els vostres bebès a fer la migdiada al jardí, a la intempèrie, probablement miraríeu al vostre interlocutor amb cara de “t’has begut l’enteniment o què?” I és que no se’ns ocorreria mai a la vida! A nosaltres no, però als pares suecs sí. I de fet, es veu que és bo per a la salut, que els nens que segueixen aquesta pràctica agafen menys refredats i dormen millor. Què em diríeu si, en lloc d’una canya ben fresqueta, us acompanyen un bon plat de cuscús d’un got de llet agra? Al Marroc els encanta el leben –així és com s’anomena aquesta beguda probiòtica– i és habitual que us l’ofereixin acompanyant dolç i salat. També és habitual que si us conviden a dinar a alguna casa i no sou gaire menjadors, sueu de veure tan menjar fet a la vostra salut. Aquí no volem quedar-nos curts i ja procurem que la gent no es quedi amb gana, però és que allà acabar-se el que es posa a taula no és una opció, ha de sobrar de tot i en quantitat per anar bé.Si un director d’empresa va a la feina en bicicleta a Holanda està ben vist. Els treballadors ho veuen com un gest igualitari, tipus “ets un dels nostres”. Si per contra, a la Xina, el nostre cap es desplacés en bicicleta ens avergonyiria. Un cap ha de mostrar estatus. Quan treballava a França, els meus companys, cada matí, passaven pel meu despatx, un a un, i em feien tres petons. Un a un, cada matí. Un ritual convertit en un automatisme ràpid que no deixava de sorprendre’m i incomodar-me, al qual vaig posar fi amb tot el tacte del món. Nosaltres també podem resultar estranys als de fora. Només cal que ens fixem amb l’estrèpit i l’ànsia per cremar-ho tot a les falles de València o en córrer davant els bous als Sanfermines. I sense recórrer al folklore, el xivarri que fem als restaurants grans i petits ja deixa parats els nostres veïns del nord. Tan iguals i tan diferents. Gaudiu de les vacances i deixeu-vos sorprendre.