El meu desig de Reis

Als Reis, aquest any no els demano res per a mi, almenys directament. Necessito que ens portin carretades d’intel·ligència per als dirigents de totes les institucions, que amb les seves decisions han de fer suportable, beneficiosa i feliç la vida de tots plegats. També seran necessàries carretades de generositat per entendre que, sense atendre les necessitats dels altres, no es poden assegurar les nostres. Demanant simplement això, em faig la trampa al solitari al demanar solucions de futur. Necessitem, tots plegats, prendre les decisions adequades per encarar el futur que inexorablement se’ns tira al damunt, car el rellotge del temps i la realitat no l’atura ningú. Durant l’any que hem enterrat s’ha rumorejat molt respecte a les pensions, en aquest que comença es parlarà, es discutirà i es decidirà molt del present i del futur. Diuen els que en saben que per a aquest 2017 no queden a la caixa buida de les pensions diners suficients ni per a les pagues que tants forats tapen en la gran majoria de les famílies. La solució per restablir l’equilibri de les pensions és augmentar els ingressos per les cotitzacions, augmentant l’activitat i els treballadors amb sous dignes, suficients i segurs. Les millores sanitàries i la qualitat de vida albiren la revolució de les noves tecnologies en la biomedicina, la farmàcia i el coneixement, que permetrà augmentar molts i més fructífers anys l’esperança de vida. D’altra banda, la revolució de la intel·ligència digital en totes les facetes de la vida albira també un futur on les màquines faran cada vegada més feina, substituint persones. Màquines fabricant màquines, per treballar sense descans ni reivindicacions les vint-i-quatre hores del dia, a les fosques i, si convé, en espais no especialment salubres. Les altres revolucions pendents, com la de les comunicacions autònomes amb la reducció dels automòbils, el canvi de model de ciutat, les noves energies i especialment la revolució per reinventar l’agricultura i la ramaderia, per alimentar els 3.000 milions de persones més que hi haurà en els propers 25 anys, obliguen a fer serioses reflexions, valentes decisions i canvis dràstics en l’estatus actual. Com que tots sabem qui són els Reis, caldrà posar-nos a treballar per arreglar-ho nosaltres mateixos.