Desvergonyits

Cadascú porta l’aigua al seu molí i deixa sec el del seu veí. Durant moltes generacions, en tots els llocs i en totes les èpoques, els humans hem fet bona aquesta dita. Constato que hi ha molts catalans que encara no saben quin és el seu molí. En alguns casos, fins i tot, en veig alguns més interessats a portar l’aigua al molí veí. Al molí llunyà. Al molí que mai farà farina per al nostre pa. Si a casa nostra sobrés, si fos per voluntat pròpia, si tothom anés tip... tindria una justificació. Des d’Espanya s’ha fet ús i abús d’aquesta pràctica i, encara més, quan suplicants els hem demanat arreglar-ho, se’ns acusa d’insolidaris. Quan s’ha pactat el càlcul de les balances fiscals per explicitar la injustícia i buscar-hi solució, primer es varen argumentar excuses de càlcul, després s’amagaren en el calaix de l’oblit, més tard es tergiversaren i finalment es nega la major. Cada dia són més els necessitats a casa nostra. Cada dia és ofegada la nostra capacitat de destinar el fruit del nostre treball a les infraestructures de futur, hem de ser els espectadors d’un esdevenir, on els avantatges competitius no existeixen per als nostres fills. Tot i això, veurem com uns ministres d’aquesta Espanya tan poc nostra, ens ofereixen amb els nostres impostos recaptats unes engrunes d’inversió, no amb la pretensió de compensar una vergonyosa situació d’espoli, sinó amb la vergonyant intenció d’apaivagar el descontentament, al considerar-nos els miserables carallots que amb el rosegó de pa ens plegarem al menyspreu de l’“operació diàleg”. Quina pena que davant de tanta estultícia, encara hi ha molts catalans que fan veure que hi ha una solució en el pacte amb aquells que fa segles que imposen i es fan petits. En volen un exemple? El mateix dia en què Guillermo Fernández Vara, president d’Extremadura, dóna públicament el seu suport incondicional a la Sra. Susana Díaz, el PSC fa firmar un document a tots els secretaris d’organització, jurant la constitució de neutralitat i silenci per no dir submissió, en l’elecció del nou secretari general del PSOE. Si entre companys el tracte és mantenir els socialistes catalans vençuts, sotmesos, callats i si fos possible desarmats del vot, què no faran amb la resta. Si em votes a mi, pots votar, si vols llibertat, no votes.