Pàmies, un miracle (II)

La primera vegada que vaig escoltar la paraula Estèvia, va ser per boca d’en Josep Pàmies. En Josep, home inquiet, autodidacta, llegit, innovador i horticultor com pocs, parlava d’una planta originària del Paraguai amb propietats increïbles i una dolçor que permetia substituir els nocius sucres i edulcorants que enverinaven i enverinen la salut de petits i grans. D’això, en fa tants anys, que ni me’n recordo a data certa, però el que sí que recordo és que llavors les autoritats sanitàries no advertien, com ho fan ara, dels greus perjudicis dels sucres, edulcorants i altres merdes que han convertit l’obesitat en una pandèmia, obligant molts països a imposar taxes coercitives a la seva comercial utilització. També recordo que llavors la diabetis era una malaltia greu i molt estesa, però que no amenaçava com ara, amb creixement exponencial, milions de persones sanes que d’un dia per l’altre descobreixen que la seva vida depèn de l’administració d’un fàrmac que fa milionaris uns pocs i els condemna de per vida. També recordo que llavors, en els supermercats, floristeries i comerços de tot tipus, incloses moltes farmàcies, no hi trobaves cap producte amb el nom d’Estèvia. Uns pocs anys després, en Josep em va regalar una planta d’Estèvia que conservo, no sense moltes dificultats, com un tresor en el jardí de casa, com a monument a la meva ceguera i a la seva clarividència. En Josep no va inventar ni descobrir les propietats de la planta que els indis guaranís utilitzaven com a medicinal solució per a múltiples problemes. Antonio Bertoni la va descobrir l’any 1887, i els químics Bridel i Lavieille el 1931 varen extraure un compost 300

vegades més dolç que el sucre de canya i, a més, no tan sols innocu, sinó beneficiós per a la salut de les persones. Visitin els establiments especialitzats en la venda de productes de salut i el supermercat més proper i s’adonaran que hi ha multitud de begudes, xocolates, làctics, galetes i un llarg etcètera de productes comercials que especifiquen en lletra grossa o petita el reclam saludable de l’Estèvia. Em pregunto per què l’indubtable pioner a Espanya és perseguit com un delinqüent i no reconegut com un col·laborador del sistema de salut. Ho intentaré explicar la setmana vinent.