La porqueria ens ofega

A la pel·lícula The Two Jakes, Jack Nicholson deixa anar una frase adient a la situació de corrupció generalitzada que empastifa Espanya. Proclama, per mostrar el seu poder: “En aquesta ciutat de leprosos sóc el que té més dits.” El fiscal de l’anomenat cas Palau ens ha etzibat una colla de perles literàries que demostren, més que mai, com d’injust pot arribar a ser aquell que està encarregat, en nom del poble, d’aportar els mitjans, les proves i les actuacions necessàries perquè el jutge pugui fer justícia.

Un personatge amb el premi sota el braç d’un nou destí daurat per una actuació ineficient i nefasta, al meu parer meritòria de la seva destitució immediata, si no fos pel fet que ens trobem en un país que premia els portantveus de la proclama contra el motor d’Espanya. M’hauria entusiasmat escoltar les afirmacions del fiscal, si les hagués provat, si els implicats en aquestes manifestacions fossin acusats en el judici i, sobretot, si ho hagués fet extensiu a totes les banderes implicades en el saqueig del Palau. Ho dic perquè després d’anys d’instrucció, el major beneficiari d’aquest saqueig no ha estat ni acusat, ni citat pel xerraire fiscal, segurament perquè està embolicat amb la bandera espanyola i gaudeix de la cartera més emmerdada del país.

No puc entendre com els confessos delinqüents s’hagin vist beneficiats per l’ineficient fiscal amb una substancial sol·licitud de reducció de penes a canvi de no-res, al menys per la justícia. Potser algú està molt content, i no és tant sols el PP per l’esquitxada del Sr. Fiscal. Estic ofès, emprenyat i escandalitzat al veure una fira de titelles on l’esperpent realitat supera la ficció més embogida. Estic segur que la majoria de fiscals estan tan avergonyits com jo al veure com s’arrosseguen pel fang anys de carrera, seriositat i ètica demostrades.

L’actuació d’aquest fiscal no mereixeria aquest article, però es necessiten moltes galtes per fer-ho el mateix mes en què tota l’oposició reprova el ministre de Justícia, el Fiscal General de l’Estat i el Fiscal en cap Anticorrupció Manel Moix per, textualment, “obstaculitzar l’acció de la Justícia en les causes judicials per delictes relacionats amb la corrupció”. La cirereta del pastís és el compte a Panamà de Don Manuel “El dimitido”.