DEL QUE SEMBLA I EL QUE ÉS
Què diria en Nin?
Aquests dies, els comuns i diferents formacions d’esquerres, ens asseguren que estan per la democràcia d’un referèndum d’autodeterminació. Aquest dret fonamental dels pobles està en l’ADN fundacional, en l’ideari polític i en tots els programes d’aquestes formacions. Desgraciadament, una vegada més, l’ideari, el programa i els principis democràtics són desatesos, en favor de l’estratègia i el tactisme.
Desgraciades actituds que han propiciat històricament unes esquerres dividides, enfrontades, afeblides i perdedores, davant els poders fàctics sempre units per la sola bandera de l’interès. Si estan a favor del principi bàsic d’autodeterminació i, per tant, estan a favor de la celebració d’un referèndum, no puc entendre ni una sola de les raons i arguments per negar el suport per celebrar-lo.
El PSC encara ho fa pitjor, ja que esborra del seu ideari el que era senya d’identitat i fa fora del partit tots aquells que afirmen que sense coherència ideològica no cal un partit socialista. Avui observo els governants del Regne d’Espanya i veig els ressuscitats de les tenebres del passat, amb el mateix tarannà i desgraciades pràctiques que esperava superar, quan vaig equivocar-me votant la Constitució i defensant la Transició.
Avui governen Espanya els mateixos que mai han demanat perdó per la seva vergonyosa, traïdora i covarda revolta inconstitucional, esgrimint ara una constitució interpretada a mida, per seguir saquejant el país. En la seva tasca de govern, hi posen la mà i la pota, en una fragant, inoperant i delictiva actuació. Com es pot pactar un referèndum d’autodeterminació amb qui el nega i el denigra? Com es pot negar la necessària i transversal unitat del poble català per lliurar una batalla pacífica de llibertat i democràcia? Les esquerres revolucionaries desaprofitaran l’oportunitat de desemmascarar el corrupte poder?
Una vegada més, el front de batalla dividit i esquarterat. Una vegada més la divisió de les esquerres en favor dels Fernández Díaz. Una vegada més l’assassinat de l’Andreu Nin pels que havien de ser els seus aliats naturals. Encara no s’han trobat les despulles de l’exconseller de Justícia, per depositar-les junt a la seva companya Olga al Columbari del Vendrell.