No ens sentim estimats

Fa una colla de mesos vaig escriure que em costava molt mirar o llegir les notícies de la majoria dels mitjans escrits i de televisió. Fer-ho, dinant o sopant, era un atac directe a la digestió, posant en perill la salut i l’equilibri mental. Si això era fa uns mesos, ara s’agreuja considerablement. El nivell de manipulació és tal, que en lloc d’informar et fan emprenyar. De fet va començar amb el futbol i s’ha estès a tots els àmbits de la vida. Tinc un amic de Salamanca, seguidor del Barça, que plora de ràbia quan escolta la Sexta. Quan jo li dic que canviï de cadena, em contesta: ¿¡Qué c... puedo ver yo!? Segurament a mi em tenen descomptat i aquesta manipulació informativa va dirigida a milions d’espanyols que han de mantenir en la inòpia, per digerir les barbaritats que preparen els caps de la banda de malfactors que estan saquejant Espanya. Són molts els catalans que escolten les sagnants, injustes i malintencionades desinformacions d’aquestes cadenes. La sistemàtica difamació, que es fa bona per la dita castellana “Siembra, que algo queda” es practica amb una sanya i allavosa persistència que s’ha convertit en insuportable. En les xarxes socials, als botiflers, voluntaris de tirar pedres sobre la pròpia teulada, només els cal copiar i fer circular els titulars d’aquests mitjans. Són tan bèsties els atacs als catalans que manta ciutadans pengen aquests titulars, amb la intenció de recordar-nos que ens trobem en el país del NO-DO. En aquest diari podran llegir les meves opinions i totes les contràries, amb pluralitat i seriós compromís de no defensar el pensament únic. Algunes televisions amb pèrdues milionàries contradiuen sense contrició ni penediment els seus principis fundacionals i la prèdica religiosa dels seus fundadors al propagar la mala educació, el colpisme, la desinformació, l’odi i l’anticatalanisme exacerbat. El súmmum de la desinformació es mostra en l’intent de desprestigiar els Mossos i el Govern en la gestió del atemptats de Barcelona i Cambrils. Tota la premsa internacional assenyala i exalta la seva actuació. El poble de Catalunya, menys els voluntaris botiflers, s’esmercen a agrair a tots els servidors públics una actuació excepcional. Les clavegueres de l’Estat s’esmercen a tot el contrari.