Pobra Espanya (I)

El divorci entre la barqueta i el transatlàntic està consumat. Una parella il·lusionada feia els seus vots de retrobada convivència amb una Constitució més acceptada per l’una que per l’altre. La parella retornava a la convivència amb un pacte de transició que meravellava el món. Mentre d’altres empraven les armes i les rancúnies del passat, la barqueta condemnava i perseguia qualsevol violència. Participava en totes les cuites del poderós transatlàntic, aportant patrimoni, treball, lleialtat i tones de solidaritat, per damunt de les pròpies necessitats. En cap ocasió se l’hi ha vist a la barqueta una mala paraula, un gest de menyspreu, un bri de maltractament, un apropiar-se dels bens de l’altre, perquè la barqueta acceptava navegar encara que fos com una llanxa de salvament. La barqueta acceptava els fills de l’altre com a seus, premiant la vàlua de cadascú per damunt de la procedència. Això sí, la barqueta no ha volgut mai renunciar a la seva identitat arrelada en una història, cultura i llengua mil·lenàries. El matxo, cada vegada més prepotent, retornava als vicis del passat, que el convertien en cec i sord als precs de la barqueta. Mut en respostes, mai una paraula d’amor. Mai un “t’estimo”. La barqueta ni tan sols ha escoltat mai un “et necessito”. Sempre un “ets meva”. Treballa per a mi. Calla i compleix les meves regles. Paga’m els meus excessos. La barqueta no arribava a final de mes. Els seus diners els hi guardava el matxo, perdó, se’ls gastava aquest animalot sense control i aturador. A cada “et necessito” de la barqueta, el matxo responia amb negacions, maltractes i menyspreus. Fins i tot, el matxo negà als fills dels dos el nom de la llengua comuna, inventant-se noms incomprensibles per dir, senzillament, català. La barqueta va demanar al matxo parlar de les condicions del divorci. Ni vull ni puc, respongué. La barqueta necessita rumb propi. Vol navegar en la gran flota europea, junt als transatlàntics i barquetes més petites que ella. Ara el machote envia els seus amics policies, jutges, fiscals, matons... per impedir-li qualsevol temptativa d’emancipació. L’amenaça a fer-la fora del món mundial. Barrar-li la porta de qualsevol aixopluc terrenal. El machote la vol lligada al llit conjugal. Vostès què farien?