Torpedinar la democràcia

Aquests dies he sentit alguns independentistes acusar de deshonestes persones que, mai com ara, han demostrat la seva honestedat, complint les promeses electorals. No em puc creure que hi hagi catalans que encara acceptin la baula que el nostre President està en fugida, quan la posició més útil per als catalans és la seva presència a la capital d’Europa. Santa innocència. Els botiflers faran el seu discurs mesquí, barroer, cruel, fals i sobretot il·legal. És la seva mala feina. Avui hem vist com els membres del Govern són empresonats en la pitjor de les condemnes. Aquella que ho és sense judici. Aquella que ho és des de la falsa acusació. Aquella que ho és per venjança i no per justícia. Aquella que ho és per a persones innocents, pacífiques, exemplars i és senyera de lideratge de les llibertats. Per lluitar per la llibertat són a la presó.

Pobra Europa si en aquests moments en què es troba assetjada per partits nazis, feixistes i racistes d’infaust record no reacciona en contra de l’empresonament d’un govern i de la mesa d’un parlament elegit democràticament, detenint també el President Puigdemont acompanyant-lo policialment fins a la frontera com en el seu dia es va fer amb el President Companys. El govern de l’Estat ha convocat eleccions i l’endemà les torpedina. Està buscant la confrontació i la divisió que el President Puigdemont ha intentat evitar. Està buscant, mitjançant la humiliació de tot un poble, la violència que s’encarregarà de tergiversar i negar, com va fer amb la violència bestial del dia 1 d’octubre. Era la revolució dels somriures de l’estimada Muriel, era la revolució de cap vidre trencat, era la revolució de les persones que anaven a votar com si anessin a la festa major, rient, contents i plens de felicitat.

Era i, ja no és, perquè els grups que a Europa encara no governen, els feixistes, aquí campen com el cavall de Pavía amb una altra cara, la que apallissa ciutadans, assalta el Palau de la Generalitat, agredeix periodistes de TV3 i els Mossos al crit que no és la seva policia, no és la seva televisió, no és el seu govern i no som el seu poble. El que hauria de fer reflexionar els demòcrates és que si nosaltres no som el seu poble, el seu govern, la seva policia i la seva televisió, qui ho és?