Escandalosament pervers

A Catalunya el Partit Popular tindrà el resultat electoral que es mereix i quedarà una vegada més al darrere de tothom. Tot i això, em pregunto com milions de persones poden votar els nous falangistes de Ciudadanos, amb un missatge tan fals que resulta evident. Les frases curtes, buides de contingut, falsejant la realitat, excitant les baixes passions i dividint més que mai, són pròpies d’una campanya de màrqueting, on els poderosos hi posen els diners i uns voluntaris de l’engany hi posen la cara tan dura com bonica. Ciudadanos ha donat proves en tants llocs i moments de la seva total coincidència amb el PP que ningú pot creure en les falses expectatives de modernitat d’aquest Partit, car són els seus socis més lleials de marca blanca. Ho demostren en mitja Espanya, on els seus pactes contra natura són l’evidència que no hi són per arreglar res, sinó per la pervivència dels que els crearen. Varen néixer per dividir i ho estan aconseguint. Si algú es pensa que Espanya i Catalunya arreglaran les seves diferències a bastonades i menyspreu, estan molt equivocats, ja que la mala llavor d’ara només serà el fruit de moltes llàgrimes de futur. Què hem fet malament els catalans perquè hi hagi tanta gent que es pugui alinear amb aquells que neguen la realitat del tracte igualitari per raó de llengua i origen? Com es pot negar la igualtat d’oportunitats quan la gran majoria de dirigents de les nostres institucions estan en mans de persones provinents d’altres terres i que en només una generació han aconseguit presidir-les? No és veritat que som l’única comunitat autònoma que compta amb un expresident de la Generalitat nascut en una altra comunitat? Tot això és tan veritat que ho demostra el mestissatge de pràcticament la totalitat de les famílies catalanes, amb l’orgull de mostrar-ho al món com a senyera d’identitat. No em puc creure la manipulació informativa que patim en ple segle XXI. Som espectadors bocabadats de com es retorcen veritats indiscutibles i es converteixen en perverses falsedats. El pitjor de tot és constatar que entranyables amics, estimats veïns, honorables ciutadans i prohoms assenyalats són capaços de repetir-les interessadament, vomitant-les en la cara dels que ens hem de fer el carallot per no ser-ho del tot.