On són els intel·lectuals?

En els darrers temps, persones ungides per la genialitat firmen manifestos elaborats per retorçudes estrategues amb l’única habilitat de fer el mal. A les darreres eleccions, molts d’aquests admirats personatges repetien la seva firma en un manifest a favor del Sr. Iceta i, ja no era tan sols per la unitat d’Espanya, sinó per un partit, que defensant aquesta unitat, permet la perpetuació del govern més ineficient, corrupte, injust i asocial d’Europa. Moltes de les persones que firmen aquests pamflets mereixen la meva consideració, perquè també tenen la meva admiració.

Conec, a més, molts dels seus votants, com en conec molts d’altres de la resta de formacions, que han patit, pateixen i patiran les malifetes del PP i la seva marca blanca, més negra que el carbó. Respecto la posició política d’aquells que no volen, no creuen possible i patint pels seus estalvis o privilegis, no accepten la independència de Catalunya d’Espanya, que no d’Europa. Algunes d’aquestes persones, amb la boca petita, defensen l’autodeterminació dels pobles i, per tant, el dret a un Referèndum pactat que saben impossible i no volgut pels del “evitarem com sigui una votació per l’autodeterminació”. Avui, en aquest any del segle dels grans canvis, del qual ja hem perdut quasi una quarta part, constato decebut que persones tan genials i arrelades a la terra del petit i bonic país resten callades mentre es perpetua l’esclafament del seu poble. No dic la meitat, o més de la meitat, dic contra la totalitat del poble de Catalunya. No he vist un manifest encapçalat pels Serrat, Cercas, Coixet, Sardà... en contra de la injustícia i crueltat de mantenir a la presó persones innocents, per delictes inventats. No veig tampoc persones de progrés i modernitat, el seu compromís per la República i el respecte a la democràcia de les urnes. On és el manifest per les llibertats excel·lint-les? Com poden fer la reverència a aquesta monarquia, imposada per la dictadura? Com poden tapar-se el nas enfront de la impunitat dels poders emanats del règim del 78, amb l’amnistia dels verducs de llavors i ara? Com poden inhibir-se enfront de la submissió al poder dels mitjans públics i privats d’informació? Com poden perdre’s l’avantguarda dels canvis? Jo no ho sé pas.