Repetir la història

No deixa de sorprendre’m el cicle de la vida. Una llei no escrita fa complir les regles del joc, una i altra vegada, com un bucle pervers on, en cada volta, el sofriment i el conflicte s’imposen per damunt de la felicitat i l’acord. Estem albirant uns temps de canvi, un temps convuls, d’enrenou, un temps de revolució. Els senyals són tan evidents, que fins i tot, als més carallots se’ls veu aixecar les orelles per intentar descobrir per on els vindrà la patacada. Qui sap, potser la patacada la donaran els que, a la fi i com sempre, no tenen gran cosa per perdre. Quantes vegades ha passat? Quantes vegades ho hem patit? Quantes institucions hem creat per no haver de repetir la desgraciada història? Quantes vegades ens hem enfonsat en temps de tenebres, quan podíem gaudir del temps dels prodigis? Tantes, com pàgines té el llibre d’història. Els éssers humans som capaços de les més grans proeses i també, de les més gran vileses. De tant en tant, busquem la fórmula màgica que ens faci més iguals des de la diferència. Aquelles paraules d’en Marx o de l’Engels, que mai sabrem qui pensava què i qui ho deia i, sobretot qui ho escrivia realment, només expressaven el que milions sentien: “Els proletaris no tenen res a perdre, excepte les seves cadenes.”

Avui però, milions de proletaris han descobert que les utopies que desesperadament necessitaven, resten encadenades en repúbliques hereditàries, jerarques investits amb el poder absolut, bufons bananers o simplement clubs menyspreables de simples mafiosos, presentant-se fins i tot a les eleccions i el més incomprensible encara, guanyant-les. Cada dia però, hi ha més persones prement les dents, i cada dia hi ha més voluntaris per clavar el clau per la cabota. Els poders corruptes cometen els mateixos errors de sempre. Imposar la seva injustícia. Fer-ho a cop de decret, a cop de sentència, a cop de bastó. Anorreant la dignitat de les persones. Humiliant, imposant, espoliant i maltractant. On podran amagar-se els tsars que tot ho volen? A Síria milions de persones són esclafades. Què hi diem nosaltres? A Turquia milions de persones són esclafades. Què hi diem nosaltres? Als nostres barris milions de persones s’enfonsen en la misèria. Què hi fem nosaltres?