Crueltat en estat impur

He perdut el compte de quantes generacions de les meves avantpassades has maltractat, fins i tot, de les veïnes nouvingudes. M’has agredit tantes vegades! Vaig anar a una escola on el català estava prohibit. Allí vaig estudiar literatura espanyola i de la catalana no s’esmentava ni mossèn Cinto. Sort que a casa m’explicaren una altra història feta d’opressió. Una història negada tantes vegades, que sembla impossible que hagi surat la meva veritat. El pare m’explicà d’on venia i l’orgull de pertànyer a una pàtria esborrada. Vaig conèixer homes i dones que em mostraren unes serralades, unes valls, uns pobles i una gent que sembraren la llavor d’estimar una pàtria recuperada. Tu sempre em volies sotmesa, submisa, obedient i la meva inquietud em va permetre conèixer unes lluitadores amb principis, ideologia, valors i sentiments que m’ensenyaren a plantar-te cara. Varen ser tantes les batzacades!

Tantes les humiliacions! Tantes i tan repetides vegades! Tot i això, quan debilitat per la teva corrupta prepotència, vares adonar-te que em perdies, vingueres amb la proposta de tornar a començar. Em vares fer promeses i petons de mel i em digueres tantes mentides com estels hi ha al cel. Firmàrem un acord on parcialment em reconeixies i em prestaves llibertat vigilada. Esgotada de tanta lluita i encara enamorada, vaig perdonar, acceptar, donar i cedir. Des del poder del més fort, t’has comportat sempre com un mal amo que maltracta la seva propietat no valorada.

Tot i que el meu patrimoni és el que més aporta, he de demanar-te firma, permís i dispendi per subsistir. A mi que sempre m’ha encantat parlar amb la teva llengua, constato que em negues la meva. Vaig dir prou i llavors tu, estimada Espanya, has mostrat la teva cara més odiosa. El més estrany de tot és que algunes companyes progressistes m’asseguren que somio truites si penso que em deixaràs marxar sense violència i em recomanen paciència i un altre pacte de convivència, però jo sé que amb desamor no tinc futur. Elles, les lluitadores de tantes batalles, s’han convertit en el morrió per empresonar la meva llibertat.

La teva crueltat és tan desmesurada, que provocarà la revolta desfermada dels que m’estimen. Vigila, Espanya, que quan una pedra surt de la mà, mai se sap on pararà.