L'espill trencat

Un pare demanà al seu fill, jove i sempre massa ufanós, que es mirés al vell mirall que des de sempre presidia l’entrada de casa, i li va preguntar si la imatge reflectida era la seva. Està clar que sí. Sóc jo mateix. El pare li digué que no. En primer lloc, el mirall et retorna una imatge invertida i t’adonaràs que el costat dret no és exactament igual que l’esquerre. Mira amb atenció. Veuràs petites diferències, veuràs que tot és una mica, quasi imperceptiblement, asimètric. Si les teves dues meitats fossin exactament iguals, perdries tot l’atractiu de les persones i t’assemblaries a un ninot.

La natura acumula tota la saviesa de l’evolució. El jove mostrava la perplexa mirada del descobriment. El més important és que aquest mirall, si tu vols, et permetrà un diàleg amb tu mateix i potser descobriràs que això que t’agrada tant, només és un miratge. Quedat aquí una estona i procura veure-t’hi realment. Quan va tornar, es trobà el fill plorant i l’espill trencat. Per què l’has trencat, per què plores? No m’agrada el que em mostra.

No hauria estat millor aprofitar el mirall i corregir el que et feia plorar? Moltes persones asseguren que els llaços grocs són una provocació, una invasió de la intimitat i de l’espai públic, una vulneració del seu dret, una bufetada a la convivència... D’amagat, hi ha qui els treu, els canvia, els manipula... D’altres ho fan a la llum del dia, amb destemprança, amb ira, amb violència... Hi ha qui, fins i tot, amb la cara tapada, amenaça i agredeix. Hi ha alcaldes que els prohibeixen, els amaguen, els entorpeixen... Hi ha qui diu que necessita 4 guardaespatlles per protegir-se dels llaços grocs. Tan dolorosos són els llaços grocs? O potser és dolorós el que representen? De fet, els que destrossen un llaç groc trenquen l’espill en el qual es veu reflectida la seva crueltat, injustícia, permissivitat, equidistància, complicitat... perquè saben, com tothom, que quan s’obre una porta a la injustícia arbitrària es tanca la porta del futur dels nostres fills. Passa igual amb la resta de mentides. Informes de la Guàrdia Civil i malversacions no provades, amb la perversió d’inventar-se rebel·lions que no existeixen en la resta del món civilitzat. Si ho poden fer amb el govern de la Generalitat per què no amb vostè?