De la lona a l'oportunitat

Fa uns anys els socialistes van anar a buscar en Pasqual Maragall a Roma. La necessitat va fer virtut i un PSC que estava estabornit i esmaperdut en la lona dels perdedors va saber, de la mà d’en Pasqual Maragall, mobilitzar milers de ciutadans per recuperar la dignitat, les institucions i la democràcia en general. Aquella victòria, a mitges, va saber aglutinar totes les esquerres de Catalunya i va donar alè i esperança a una esquerra espanyola que estava trepitjada per la banda de l’Aznar i cia. Una majoria de la població, indignada, mobilitzada i decidida a recuperar el seu país, va aconseguir contra tot pronòstic, fer fora del govern els testaferros de la reconquesta, la guerra, la fam i la mort, mostrada en el desastre de l’atemptat de l’11-M a Madrid. Llavors els confiats ciutadans ens vàrem donar una oportunitat, votant massivament un canvi.

Quan la púrria de la segona fila del partit va poder treure el cap, varen trair la il·lusió i l’esperança de milions de ciutadans, amb accions que han omplert de vergonya la història recent del socialisme català i espanyol. Entre la crisi i els mèrits propis, quina oportunitat perduda! Fa unes setmanes, el PSOE es trobava en la lona, no tan sols dels perdedors, sinó en la dels zombis de The Walking Dead. Com a ombra de la pitjor dreta, en versió “caspa i brillantina”, acompanyaven els Rajoy i Rivera en la bacanal antidemocràtica d’aquesta Espanya en caiguda lliure.

L’evidència que el Govern espanyol estava en mans de facinerosos, junt amb les presses dels nous falangistes per agafar el relleu, ha propiciat que al tercer dia, en Pedro ressuscités de la crucifixió a la qual el tenien sotmès els barons i els cacics del seu partit i d’Espanya sencera. En aquesta ocasió, no ha estat en unes eleccions, en què els confiats ciutadans hem fet possible el canvi, doncs ho han fet els generosos diputats de tot l’arc parlamentari, que han regalat al PSOE una nova oportunitat. M’agradaria equivocar-me i pensar que aquesta oportunitat no ho és tan sols per al PSOE, sinó també per al conjunt de la població. Ho veurem en els propers mesos i en aquesta ocasió, ens hi va el futur. Necessitarem quelcom més que paraules i gests per tornar-los la confiança en les properes eleccions.