Vagin passant

Ja fa molts anys que en les cambres de l’Estat es parla molt i no es dialoga gens. Són els mateixos anys en què l’art de pactar ha estat substituït per la compra descarada i sense ètica, del vot necessari per seguir ocupant la cadira de servir-se, en lloc de la de servir. Una remor insuportable de crits i males arts, ens vomiten els argumentaris fets pel gabinet de propaganda, en lloc del de les solucions. Per això, les institucions de l’Estat, garants de la seguretat dels ciutadans, estan immerses en la tasca parcial, que no imparcial, de servir a la cadena de comandament o simplement de garantir-se la supervivència, tenint agafats pels bemolls el govern de torn. De fet, les institucions que conformen el tercer i el quart poder, tenen agafats per aquests bemolls tota la humanitat sencera. La seva discrecionalitat, digui el que digui la llei o el sentit comú, gaudeix de la impunitat més absoluta. Si a algú no li queda clar quins són aquest tercer i quart poder, reflexionin respecte al Poder Judicial i al Poder no establert en cap llibre de filosofia, dels cossos superiors i omnipresents de totes les institucions, poders i contrapoders de l’Estat. En rares i comptades excepcions, l’anomenat poder, configurat pels combatius mitjans de comunicació, ara per ara, no és altra cosa que un conglomerat d’empreses en fallida, al servei del qui pagui més i millor. Avui desgraciadament, el més honest empresari o el major contribuent d’Espanya, es pot veure en la picota pública i/o en el banc dels acusats per una interpretació, un supòsit, l’interès o el benefici d’algú. Fins i tot, simplement pel compliment d’una venjança o l’execrable benefici partidista. Amb aquest panorama, milions de ciutadans espantats viuen en l’angoixa del seu esdevenir, esperant la loteria de la injusta situació que els condemni vés a saber a què. Per què en Sandro Rosell està en presó preventiva sine die, o en Mesi pateix una condemna essent el primer contribuent d’Espanya? Hom parla de les condemnes exemplars dels molts lladres institucionals i jo les veig insignificants si les comparo amb els mesos de presó preventiva, injusta i sense condemna dels nostres servidors públics. Simplement són tractats a baqueta. Vagin passant.