Quina passada

Que no coincideixo amb el PSC i la majoria de les seves polítiques no és cap novetat. Que no coincideixo políticament amb el Sr. Àngel Ros com a President d’aquest partit, tampoc. Que en alguns moments he premut les dents contenint la meva frustració per algunes de les seves darreres actuacions, ho dic ara.

Aquests dies, però, s’han traspassat totes les línies vermelles de comportament, intel·ligència política, estratègia electoral i mínima saviesa escolar, en els atacs a l’expaer en cap, per part d’algunes persones significades només per la seva enorme i vistosa cua de palla.

La prudència política en persones que gestionen la cosa pública o que pretenen fer-ho, els hauria d’obligar a mirar-se al mirall abans de parlar, abans de maltractar, abans de, amb crueltat, mentir, i el que és pitjor, assenyalar amb un dit podrit fins al moll de l’os a una persona que no essent la perfecció, els supera i molt, en totes les facetes de la vida.

No és tolerable que persones professionals de la “col·locació” i aspirants a viure de per vida d’aquesta es permetin assenyalar el Sr. Àngel Ros. No seré jo qui enumeri les qüestions que no m’agraden de la seva gestió municipal, entre altres coses, perquè en les sumes i les restes, el resultat és el millor possible i el converteix, amb dades objectivables, amb el millor paer en cap dels darrers 100 anys. I molt més tenint en compte que una part dels seus mandats han transcorregut en la major crisi econòmica que ha patit el nostre país.

Els Vera i els Postius han perdut una gran oportunitat en aquesta legislatura. Allò que ofereixen i no fan. No han ampliat gens ni mica la base del Procés, consolidant els adversaris d’aquest i perdent, potser per sempre, una gran i bona persona disposada a deixar-se la vida per aquesta ciutat i la seva gent. Amb els articles plens d’exabruptes només ens mostren la seva lamentable i patètica fotografia. Una manera de fer política que no s’escau amb la República que volem construir.

El Sr. Ros pot triar on anar a treballar, té les oposicions, el currículum, l’experiència, la història i les portes obertes per fer-ho. És un valor provat i aprovat. Els Vera i Postius només ens han mostrat la seva cara més amarga i malcarada. Si algun dia manen, ens fotran.