La policia i Machiavelli

Generalitzar sobre la policia és un acte poc assenyat, car en aquests diversos col·lectius, conviuen els indesitjables que perverteixen el seu jurament de servei i els herois que no dubtaran a posar en perill la seva vida per salvar la teva. M’agradaria mostrar-los la meva sorpresa per les declaracions d’un representant sindical de la policia afirmant que, en l’1

-O, els policies només complien ordres. Costa creure que la seva bàrbara actuació només fos un pesarós deure empès per ordres desafortunades. Per què cantaven “A por ellos” i, molt pitjor encara, “Dejadnos actuar”? Els vàrem veure maltractar persones innocents, indefenses, i modèlics ciutadans que pacíficament exercien el seu dret al vot. Persones bàrbarament maltractades. Cruelment maltractades. Veníem de constatar que uns irresponsables policies es deixaven les seves armes en els vehicles, a l’abast de qualsevol. Irresponsables o quelcom molt pitjor, si pensem que tanta incapacitat resulta estranya per a professionals de la seguretat. Veníem de constatar que un imam a sou i protecció dels que ens han de protegir havia causat una catàstrofe a Barcelona i Cambrils. Hem vist la policia que falseja els informes, les dades, les actuacions i els actes de persones innocents per tal de fer verdadera la falsedat que tothom coneix. Quan la policia gaudeix d’impunitat per maltractar la societat que ha de servir, actuant amb incapacitat, amb temeritat i amb falsedat, cal preguntar-se si realment mereix el nom de policia. En Machiavelli va escriure molt i bé. Com tothom que ho fa, escriu del dret i del revés, mostrant que una cosa i tot el contrari no deixen de ser la realitat dels molts camins de la vida. En molts dels seus escrits i no tan sols en Il Principe, assegura que és millor guanyar-se la confiança de les persones que confiar en la força bruta. Els fills dels policies varen veure les imatges per televisió. No cal que cap mestre els digui que són bàrbares, cruels, inhumanes, desproporcionades... No cal que els acusin d’adoctrinar els seus fills. La feina de qualsevol mestre és no deixar que ningú oblidi que els que han escollit el mal menor, no oblidin tampoc que han escollit el mal. A més i, per a mi, no és un mal menor, és el pitjor dels mals.