La miserable comèdia (1)

Des de fa mesos busco motius per no marxar i no en trobo cap per quedar-me. M’agradaria entendre el comportament d’una Espanya que maltracta els catalans de totes les maneres possibles i, el que és pitjor, on els millors dels seus fills no volen, o no troben, la manera per deixar de fer-ho. En les esquerres no veig ni una sola proposta que no sigui tàctica electoral, càlcul d’interessos, aberrants silencis o pestilents complicitats. En “los otros”, només propostes de més maltractament. Alguns, avergonyits per la seva cínica inoperància, resten enrocats per guanyar temps, a l’espera d’un miracle electoral. En lloc del miracle, arribarà l’inevitable caos que la seva egoista existència està col·laborant a crear. Un Consell de Ministres a Barcelona per fer propostes, cartes al reis, cants de sirena, quan saben millor que ningú que no aprovaran els pressupostos i hauran de convocar eleccions. El que és pitjor, si els aproven no els compliran, donada la bancarrota econòmica d’Espanya i la impossibilitat d’assolir els objectius de creixement.

De fet, sempre he cregut que no tenen cap intenció d’aprovar-los, ja que estan instal·lats en la comèdia permanent, per no dir farsa descarada, en vies de tragèdia, per una Espanya que no se’n sortirà. Els que viuen en la contradicció constant són els més rabiosos, encara que masteguin les paraules en l’amarga bilis i les converteixin en mil promeses i petons de mel, que només són més mentides que estels hi ha al cel. Em sorprèn que en ple segle XXI encara es reuneixin els Grandes de Espanya, pobres mòmies d’altre temps, elaborant estratègies per recuperar el prestigi merescudament perdut d’una Monarquia que mai havíem de deixar tornar.

És dolorós constatar com hi ha milions d’espanyols disposats a convertir-se en hereus d’aquells monstres que ens varen mostrar el pitjor dels éssers humans, convertits en deshumanitzades bèsties d’infaust record. Sí, hereus d’aquells que gasejaven infants després de conduir-los en trens de bestiar. Sí, aquells que mataven cruelment tots els que eren, al seu parer, diferents. Vostè, si els donava la gana, també era o serà diferent. Aquells que, fins i tot, sacrificaven els fills dels seus amics i veïns per patir una diferència racial. No puc acceptar-ho.