La miserable comèdia (i 2)

Milions de persones, en cada elecció, demostren la seva voluntat inequívoca de convertir-se en hereus de les pitjors pràctiques. És dolorós constatar com hi ha milions d’espanyols disposats a convertir-se en hereus de les pitjors bèsties que poblen la fauna de la terra. Sí, hereus de les bèsties que gasejaven infants després de conduir-los en trens de bestiar. Hereus de les bèsties que enviaven milions de persones a morir lentament als gulags. Hereus de les bèsties que varen sembrar les cunetes d’Espanya de persones que somiaven a transformar un món que podia ser millor. Persones assassinades per bèsties ferotges, enterrades ignominiosament com el més insignificant dels objectes. Sí, hereus dels esclavistes d’éssers humans, convertits en objectes pel seu benefici, caprici o abjecta aberració. Sí, hereus dels corruptes de sempre, que prenent el que és de tots, condemnen la majoria a la misèria econòmica, cultural i social. La llista és tan llarga, dolorosa i tan irrefutable el fet que no cal abundar en el que és evident per tothom. Els culpables som molts. Uns per activa participació, d’altres per col·laboracions vergonyoses, alguns per silencis culpables i massa, per inactiva desídia a deixar la bèstia minoritària fer la seva malifeta. Que això és així ho demostren els resultats electorals de tot Europa, i en especial d’Espanya.

Les bèsties, disfressades d’humans, s’alimenten de les pors i les frustracions de la majoria. Hi ha molts falangistes a Espanya com en Rivera, Casado, Abascal...? Hi ha molts terroristes disposats a matar? Estic segur que no molts, però hi ha milions de persones que tenen por. Por dels emigrants, dels que són diferents, dels que pensen, dels que es comporten diferent... por i por a tones. Quan els demòcrates no donen solucions, alimenten les pors i les fan grans. Des de fa mesos busco la manera de lluitar pacíficament, emmirallant-me en l’exemplaritat dels màrtirs que romanen a la presó, a l’exili o en el xantatge judicial i empresarial. Jo cada dia em pregunto, com s’ha de fer per lluitar pacíficament contra un gos rabiós. No conec cap manera. Si els demòcrates, els republicans, els honestos, els humanistes... la bona gent no ho fem bé, governen les bèsties.