El mirall del passat

Blaise Pascal, després de llegir Els Elements d’Euclides, va decidir que li agradaven les matemàtiques i ens va regalar els tractats del càlcul de probabilitats. El pobres mortals, després de votar, estem convençuts de dues coses: que hem decidit i que hem enganyat els enquestadors. Quin miratge! Els estudis de Pascal eren la resposta a la pregunta d’un jugador compulsiu que, il·lús, es preguntava si podia guanyar la banca en un joc d’atzar. La resposta no calia cercar-la en l’estudi matemàtic, ja que la banca sempre guanya, car per lògica, si no fos així, no hi hauria ni joc, ni banca. Una de les conclusions del càlcul de probabilitats i de tota la ciència que s’ha desenvolupat després és que predir el futur és impossible, però coneixent el present, es pot controlar i molt. Amb els actuals mitjans tecnològics i l’ús sofisticat dels algoritmes, les variables del present no tan sols es poden conèixer, sinó determinar, adequar i modificar al gust del poder. En els articles precedents, els donava la meva opinió sobre els conflictes que es produeixen i es produiran pels canvis tecnològics, que deixaran sense feina i estalvis la majoria de la població. Aquests conflictes es veuran afavorits per la mandra i la incompetència dels governants, al no minimitzar les conseqüències amb solucions alternatives. En el conflicte, els poderosos només tenen una manera de controlar la població.

Es preuen de conèixer el present i estan disposats a determinar el futur a la seva mida i conveniència. Des de fa temps, creixen i creixen els moviments feixistes i, aquest fet, com una moviola del passat, ens mostra l’horror de les propostes i desgraciadament les realitats en massa països. Els moviments que s’erigeixen en els salvadors de les tradicions, la seguretat i la supremacia de la individualitat, esclafant societat i drets amb sang conquerits, no són altra cosa que els falangistes del vell desordre per assegurar-se la impunitat de la seva injustícia. Alguns lectors acaben de considerar-me un exagerat i, convençuts que a ells no els tocarà el rebre, seguiran en el seu paradís confortable de veure-les venir. El creixement del feixisme al món és volgut, estudiat, premeditat, finançat i, malgrat el mirall del passat, un èxit total.