Lluitar i lluitar

En aquests dies d’eleccions, ens enfrontarem a aquells que, després d’exercir de patètics botiflers i voluntaris col·laboracionistes de la caverna espanyola, proclamen la maldat del president Puigdemont, la misèria dels patriotes empresonats, l’espantadissa fugida de la Sra. Rovira, la gran mentida del procés, la inactivitat del Govern, la paràlisis del nostre país i, fins i tot, l’hecatombe econòmica de Catalunya. Tot això, ho fan i faran cuidant molt de no mostrar que, tot i aquesta continuada col·laboració que tot vagi malament a casa nostra, en la seva fallida Espanya, tot marxa pitjor. No em fa mal escoltar anomenar-lo traïdor d’aquells que no han votat mai el nostre president, combatent-lo de totes les maneres possibles, perquè no puc esperar res més d’aquells que, en la pràctica de la cinquena columna, hi tenen la mà trencada. Potser soc un carallot, però he estat en la primera fila de moltes lluites. Mai he estat de cal no t’Emboliquis. Hi ha tres formes de lluitar per la llibertat. Una, fer-ho com un brau de mala vista contra toreros, picadors, banderillers... i una plaça embogida que només espera veure’t humiliat, arrossegat i vençut. Per això només es necessita testosterona i mala vista. La segona forma és córrer i córrer, això sí, cridant als lluitadors; “Quedeu-vos, lluiteu i sigueu valents!” A la vida he vist passar corrent per la meva vora molts d’aquells que només uns minuts abans cridaven a les barricades fins al darrer sospir. Per aquesta forma de lluita només es necessita molta barra i cametes ajudeu-me. La tercera requereix les dues anteriors, a més de lideratge, intel·ligència i ferma unitat. Aquesta forma de lluita és la que sempre han emprat els qui han guanyat la batalla contra els implacables enemics, més forts i nombrosos. Escolto alguns lluitadors titllar de covards o traïdors persones que pateixen la ferotge repressió de l’Estat més corrupte d’Europa. La culpa del que passa a Catalunya no és dels líders catalans, que hi han posat pit i força i, per què no dir-ho, alguns errors de principiants. Aquesta lluita només comença i aquells que voldríem anar més de pressa haurem de prémer les dents i fer veure que no veiem els dubtes i malsons de poca unitat. Tot menys tirar-nos pedres sobre la pròpia teulada.