Un monstre al mirall

Que uns periodistes qualifiquin lliurement com a presos polítics persones privades de llibertat per la lluita política sembla que provoca i ofèn la sensibilitat d’alguns. Fins i tot, aquestes persones “tan sensibles, de pell tan fina, de cor i ment oberta, d’arrelades conviccions democràtiques i tolerància manifesta” estan convençudes que si la resta de ciutadans observen llaços grocs, pancartes de llibertat i escolten uns periodistes anomenar pel seu nom les coses i els fets, el resultat de les eleccions es veurà alterat en contra seva. Aquestes persones, que no toleren que un periodista, repeteixo, lliurement, anomeni les coses pel seu nom, exigeixen al mateix periodista que gens lliurement utilitzi l’ideari cavernícola, que només ofèn la resta del món. Necessiten que els periodistes anomenin els presos polítics com a polítics presos, que els iguala als molts xoriços de les seves preferències que avui es troben complint una merescuda i meritada condemna, tot i que no hi ha ningú en aquests país que no estigui convençut que no hi són, ni de bon tros, la majoria dels reis de Cantimpalos. A aquests pròcers de la llibertat se’ls escolta proclamar que si guanya al país ocupat la majoria catalanista, se’ns aplicarà la llei de l’embut de la majoria del país ocupant, que no és altra que aplicar l’aberració del 155 per deixar en no res la voluntat popular. El problema rau en el fet que aquestes persones, quan veuen un llaç groc, una pancarta de llibertat i un pres injustament tancat a la presó, veuen en el mirall la seva monstruosa imatge. No els agrada veure i escoltar la crueltat, la seva crueltat, en el mirall del país en el qual viuen, convivint amb les persones, els seus veïns, als quals espolien, maltracten, menystenen i humilien. Volen, necessiten, exigeixen i pretenen aconseguir que la merda no faci pudor, encara que la remenin contínuament amb el seu bastó. Tot i això, hi ha una imatge que els fa encara més mal, i no és altra que veure la cara del President Carles Puigdemont, car aquest no el tenen cruelment a la presó, ja que el tenen cruelment confinat a l’exili, però treballant i recordant-los cada dia que altres jutges, altres governs, altres països i moltes altres persones no són uns monstres com ells.