L'art del 'birlibirloque'

Aquesta paraula pot tenir tants usos com encantats hi hagi al país de les meravelles, Espanya. Per encantats entenem aquells que baden i que, per tant, són fàcilment enlluernats per les meravelles del mag, el xarlatà o l’estafador. Deixant de banda aquells que provoquen el divertiment en la pràctica lúdica de l’innocent engany, m’agradaria fer-los avinent el descobriment del gran mestre del birlibirloque. Com no podia ser d’una altra manera aquest personatge es dedica a la política. Perdó, a la mala política. En caló no li donen tantes voltes al significat de les paraules; birlar significa estafar i birloque o birbesco, lladre. Des de fa una colla d’anys, elecció darrere elecció, els socialistes anaven perdent vots, fins a l’arribada a la política d’en Pedro Sánchez, que, després d’una lleugera ensopegada, ens mostra l’art d’aconseguir, del no-res, la màxima il·lusió per a milions d’esperançats electors. És sorprenent que, amb mig partit en contra i discutint-li fins i tot la corbata del dia, hagi fet creure a mig Espanya que ell és el bo i que una bona part del seu partit són uns socialistes de pacotilla disposats a les pitjors malifetes. Aconsegueix això, sense fer fora cap ni un d’aquests i amb una plaent convivència amb personatges de dubtosa credibilitat socialista, per dir-ho d’amable manera. És capaç de mostrar, com aquell que practica l’estafa de descobrir on és la boleta, l’aparença d’uns pressupostos progressistes, quan realment aquests són qüestionats per la Comissió Europea i per qualsevol que sàpiga sumar, amb l’única voluntat de mostrar l’impossibilitat d’aprovació per culpa dels altres. Sempre els altres. Unes vegades són la Susana i cia. i d’altres són els independentistes, o els defensors del que sí es pot o tots aquells que li serveixin per fer bo el que dia passa any empeny. Ara li ha tocat el torn al Sr. Miquel, possible president de la Cambra que no serveix per a res, excepte per aplicar el 155. Davant la normal negativa de tothom, menys els seus obedients escolanets del birlibirloque, la fàcil acusació de falta de diàleg als que pateixen la presó o l’exili, precisament per voler dialogar i decidir votant. Massa paraules, moltes propostes, nul·les realitats, repartidor de misèries i torni demà per a les solucions.