Imprevisible

Pensin en un arbre. Ho han fet? Erro si dic que han imaginat un tronc ple de branques i fulles? Alguns, els més optimistes, em diran que l’han imaginat, també, ple de flors i fruits, potser els més romàntics hauran aconseguit visualitzar la sonoritat de la vida d’acollida i, fins i tot, algú dirà que ha escoltat l’aire que circula i fa cantar les seves fulles. Difícilment hauran visionat la part soterrada amb la immensitat d’arrels i vida que conté. És normal que passi això, perquè difícilment trobaran una il·lustració que els mostri un arbre amb la totalitat dels seus elements. Si ara els demano que imaginin la sentència del judici del procés, segurament visualitzaran escenaris molt diferents. Diferents i antagònics. Si ho fan per territoris, la visualització serà molt més inversemblant, perquè a molts espanyols se’ls ha furtat la informació i, fins i tot, s’ha desinformat descaradament i malintencionada. He escoltat amb atenció les diverses intervencions en la fase de prova. He visualitzat el ridícul de les acusacions i la brillantor de les defenses. Si tinc fe amb la justícia i el seu aparell administratiu, hi haurà sentència absolutòria, i també hi hauria d’haver una necessària revisió de tots els aparells administratius, inclosos els judicials, que han intervingut o intervenen en la salvaguarda dels drets fonamentals, en la malmesa democràcia espanyola. Desgraciadament, la meva convicció és que la sentència no serà absolutòria i, fins i tot, mal anomenada exemplar i duríssima per a la majoria dels acusats. Duríssima i cruel per injusta i poc intel·ligent. M’agradaria equivocar-me, però hi ha poca visió en aquells que ostenten el poder d’acusar i sentenciar. La convicció a poder exercitar el seu poder amb total impunitat comporta la més bèstia de les arbitrarietats. En pocs mesos sabrem si m’he equivocat o bé ho he encertat. Sabré si puc seguir confiant en la justícia espanyola o haurem de lluitar com mai per fer realitat la frase de Mandela: “Al meu país, primer es va a la presó i després et fan president.” Cometran l’error de condemnar? Em condemnaran a lluitar per la democràcia, la república i la llibertat? M’agradaria lluitar de grat i no a la força, però no oblidaré mai les inspiradores paraules dels innocents acusats.