Pedro, el no candidat

El candidat demana l’abstenció, no tan sols a l’oposició de la dreta, sinó també als possibles socis de govern. Un candidat que envia a les negociacions el seu assessor electoral en lloc dels responsables polítics només pensa en les properes eleccions. Un negociador mercenari com Iván Redondo, sense ideologia, principis, pàtria, ni partit, a no ser que els honoraris i les enquestes siguin l’únic incentiu. Un candidat que nega el principi democràtic de consultar les bases intentant a més destruir el líder del partit que li és imprescindible per l’estabilitat parlamentària és també un candidat que només pensa en eleccions i no en solucions. Un candidat que en lloc de seduir els qui necessita, reparteix menyspreus, imposicions i exigències és un candidat que busca el fracàs en el Congrés per aconseguir millor resultat electoral, per continuar fent, des de la impunitat del govern prorrogat, les seves malifetes, disfressades amb minses ofertes socials. La llista és llarga, però el que no entenc és per què el candidat nega Ministeris d’Estat a Unidas Podemos, atemptant clarament contra la democratització, que necessita Espanya, podrida fins al moll de l’os. Per què no poden tenir el Ministeri de l’Interior, que demostra cada dia que, tot i els molts honestos que el conformen, està en mans dels pocs cucs de claveguera que ens empudeguen fins a la nàusea? Per no dir que són responsables directes del tancament d’empreses, difamació d’honorables, corrupcions contra natura, la mort de ciutadans innocents i vés a saber. Per què no el de Justíci, que necessita amb tota evidència, no tan sols una injecció pressupostària, sinó una exigència d’eficiència, eficàcia, democratització i sobretot responsabilitat en les seves encara limitades però desastroses actuacions? Per què no haurien de tenir el de Defensa, que gaudeix de total opacitat i, per tant, de patent de cors? Per què no haurien de tenir el d’Hisenda, que demostra any rere any, amb les seves pròpies dades, que aquí paga tothom menys els que ho haurien de fer? Què carall necessiten amagar? En el dia d’avui i precedents, les insinuacions respecte a la Sra. Montero per part de la Calvo i cia. només són pura infàmia electoral, intentant erosionar amb deslleialtat i prepotència el rival.