Exercir de catalans

L’any 1980, sembla llunyà i és de fet el segle passat, estrenàvem el Parlament de Catalunya. Un edifici a mig rehabilitar, en obres i desballestat, com pràcticament la resta d’institucions econòmiques i polítiques. En canvi, la societat civil era viva i organitzada en multitud d’entitats cíviques que no han deixat de créixer i guanyar protagonisme. Tot estava per construir. Diputats independentistes, pocs i amb la veu baixa i la paraula prudent, dels que han de caminar de puntetes per una democràcia constitucional que encertadament no havien votat. La resta, ideològicament molt diversos, convençuts que podíem construir amb Espanya, i potser amb Europa, un camí d’entesa, modernització, benestar i futur, amb plena democràcia i llibertat. Avui, aquell diputat del PSC, pagès, d’esquerres, republicà, catalanista, antimilitarista, respectuós amb els pobles i les seves llibertats, que brandava els documents i estatuts del seu partit com a garantia escrita de la seva paraula, segueix essent el mateix socialista. No sóc jo qui ha canviat de postulats, però sí que tinc un nou convenciment. Avui, després de l’experiència viscuda, estic convençut que no hi ha diàleg possible amb Espanya, si no el forcem i, tot i així, per la via pactada, només perdrem un temps preciós, ja que no hi haurà mai acord, com ha succeït en tots els països que es varen veure obligats a conquerir la seva llibertat, no marxant d’enlloc, sinó guanyant-se el país, que tot i viure-hi, no era seu. El deute acumulat d’Espanya amb Catalunya des de l’any 1982, i en paraules del catedràtic Santiago Niño Becerra, supera els 700.000 milions d’euros, sense comptar els interessos de demora. En paraules de Cristóbal Montoro, exministre d’Hisenda, era de 220.000 milions d’euros, 4 anys enrere. Una Espanya en fallida tècnica que en els propers mesos haurà de concretar com soluciona el pagament de les pensions, el manteniment del sistema de benestar públic, el deute i la recuperació econòmica, tot d’una, no deixarà mai lliure el ruc de càrrega. Avui pregunto a tots aquells que afirmen que són tan espanyols com catalans com i quan deixaran de ser encobridors del robatori. En definitiva, quan i com pensen exercir de catalans. La primera prova de foc comença aquest 11 de setembre.