Irresponsables

En la meva col·laboració setmanal del mes de juliol assegurava que Don Pedro, el no-candidat, convocaria noves eleccions. No calia ser gaire espavilat per anunciar una realitat que es televisava en directe. Don Pedro i Cia. han fet del govern la seva finca particular, en què només val qui perdura, encara que sigui llaurant el camp sembrat dels espanyols, que bocabadats veuen com són tractats d’idiotes elecció darrere altra. El malhumorat i decrèpit ministre de la diplomàcia s’esforça a llaurar cada dia que pot els camps per espigolar dels catalans, fins i tot, els dels seus votants. La incoherència a Espanya no passa factura, només cal recordar les eleccions, en plena corrupció del PSOE i PP, quan aquests partits revalidaven les majories absolutes. Recorden quan el Director de la Guardia Civil era el xoriço major del regne, amb permís de sa Majestat? Són una repartidora de càrrecs i sous milionaris, que converteixen els teòrics defensors de les classes mitjanes i treballadors en les seves burgeses paparres sota el lema “el que dia passa any empeny”. Sense guanyar una votació al Congrés que el fes President, excepte la moció de censura, en què va estafar tot bitxo vivent, Don Pedro porta des del juny del 2018 exercint la presidència. El partit socialista ha perdut a poc a poc el seu marxisme, republicanisme, pacifisme, obrerisme... i Don Pedro, que ha fet del cinisme principi, de la demagògia programa electoral i del desvergonyiment base de vida, sap com ningú que només necessita un bon assessor electoral per vendre la burra i molts diners per pagar les eleccions que necessiti fins a obtenir una majoria que li permeti patent de cors. Va assegurar que ho havia intentat tot per aconseguir fer govern. Un candidat que, en lloc de seduir els que necessita, reparteix menyspreus, imposicions i exigències, és un candidat que busca el fracàs al Congrés per aconseguir millor resultat electoral, per continuar fent, des de la impunitat del govern prorrogat, les seves malifetes, disfressades amb minses ofertes socials. Esperen la sentència injusta del procés. Esperen donar un cop de força a la resposta irada de milions de catalans. Esperen i propicien la violència a Catalunya, perquè això els assegura la seva menyspreable pervivència.