El canvi necessari

Les institucions encarregades de la salvaguarda de l’economia mundial ens anuncien la mala nova. Una crisi econòmica que s’haurà de sumar a la del canvi climàtic, la revolució tecnològica, el creixement demogràfic, els moviments migratoris, els desplaçats per les guerres que no s’acaben mai... en definitiva, uns desoris que posen en tensió els països i els pobles del planeta. Curiosament dotzenes d’organitzacions, amb pressupostos milionaris i legions de “savis” en nòmina, només són capaces d’anunciar l’eminència dels desastres que tenien l’encàrrec d’evitar. Els ciutadans estem espantats, jo diria que cada dia més espantats. Els lleidatans estem espantats a l’escoltar algunes previsions sobre la nostra agricultura o la neu de les muntanyes, però els puc assegurar que res en comparació amb l’espant dels ciutadans de València i Múrcia, que varen veure com mai els avisos de la natura convertits en realitats catastròfiques. Aquests dies, fruit de les tensions comercials entre els que no volen compartir res de res, s’anuncien mesures aranzelàries molt perjudicials per als productes d’exportació com l’oli d’oliva, el vi, la carn, la fruita... en definitiva, sobre tot allò que encara permet que a les terres de Lleida hi hagi vida econòmica. Enumerar-los totes les meves temences només serviria per neguitejar-los encara més, però no puc deixar de mostrar la meva sorpresa sobre la falta d’exigència en les administracions per solucionar els problemes del futur immediat. El general en cap de la Guàrdia Civil a Catalunya està preocupat i decidit a aplicar la “no llei” que calgui, per maltractar els ciutadans que intentem canviar les coses. Els socialistes, que per definició terminològica són els garants de l’evolució del pensament amb una anàlisi crítica de les estructures i relacions socials vigents, al proposar un sistema social perfecte, harmònic i basat en la igualtat de tots els homes, mantindran el seu general i li donaran una medalla quan s’asseguri que res no canvia. El repte per a les persones és descomunal, ja que el canvi no vindrà dels generals ja siguin d’espasa, toga, moneda o paraula traïda i traïdora. El canvi vindrà dels que necessitem el canvi i, tot i sent majoria, ens costarà aconseguir-lo. Caldrà lluitar-lo i molt.