Orgullós dels joves (i 2)

El Sr. Marlaska haurà vist en la malaurada Espanya, si no mirava cap a un altre costat, joves de tota condició social lluitar i enfrontar-se a la policia. Encara pot constatar en la militància socialista les moltes ferides d’aquelles lluites. Aquest partit ha perdut molts d’aquells lluitadors, que avui militen, decebuts i traïts, en altres opcions polítiques o, pitjor encara, en les nombroses files de la frustració i el desengany. La gran majoria de membres del govern no li podran explicar res d’aquesta lluita i, els que ho podrien fer, massa pocs, estaran molt interessats a mostrar-se com a immaculats servidors del podrit sistema. Molts joves, com els que ara lluiten als carrers de Catalunya, varen lluitar per foragitar d’Espanya la dictadura. Alguns s’hi varen deixar la vida, molts la joventut i massa les esperances a construir una república. També, en aquesta insuficient i corrupta democràcia que ens venen com la meravella del món mundial, haurà vist piquets “informatius”, barricades de foc i llenya i objectes de tots tipus per defensar un lloc de treball i joves per l’objecció de consciència perseguits i empresonats. Totes les victòries socials s’han aconseguit lluitant i enfrontant-se amb la policia al servei de l’immobilisme i, sovint, de la il·legalitat. Si vostè hagués sortit de l’armari en un temps menys convenient, hauria conegut el que va costar guanyar que ningú maltractés les persones per la seva condició sexual, practiqués un avortament per voluntat o necessitat o, simplement, demanés llibertat a un marit que maltracta. Encara avui, si manté l’oïda fina, podrà escoltar d’alguns dels machotes al seu càrrec aquelles despectives paraules a persones tractades com si fossin escòria. Els lluitadors per les llibertats d’avui seran els presidents del govern del demà i amb aquesta lluita hauran forjat el seu futur i el de tots plegats. Vostè, en canvi, passarà a la història com aquell que condecora policies que actuen en la il·legalitat, la desproporció, l’absència de professionalitat i, el que és pitjor, al servei de la injustícia. Els joves planten cara a la policia, a la presó i als danys físics causats per la repressió injusta que els condemna a una terrorífica alternativa representada pels monstres de sempre.