Pecats capitals

De jovenet em vaig aprendre el catecisme sencer. No va ser, ni molt menys, una assignatura de feina perduda, tot al contrari, la majoria de les ensenyances són de quotidiana aplicació i extraordinària utilitat per a la vida en societat. Em refereixo a la vida en societat de les persones i no aquella que algú s’ha apropiat com a vida de les elits, en què tots els pecats contra el sentit comú són possibles. Si deixes de costat els contes de la vora del foc, el dogma i la menys exemplar vida d’una majoritària part de la jerarquia de l’església, t’adones que el compliment dels manaments són intrínsecs a la llei natural. No tan sols dels Deu de Déu, sinó tots aquells que acompanyen com a menors, la norma de comportament de les persones. Si observem amb atenció, constatarem que molts polítics es construeixen el cel a la terra, perquè estan segurs que amb el seu comportament és impossible gaudir-lo en l’altra vida. Bé, si no és que esperin amb molt optimisme, la incommensurable misericòrdia divina que els perdoni amb una amnistia total, que no han estat capaços de concedir als innocents i sí, en canvi, als executors de les pitjors malifetes. La coherència no és una norma que es trobi en cap dels molts manaments de l’Església catòlica, però el compliment de tots aquests obliga a viure amb coherència. Val més un llapis curt que una memòria llarga, perquè cal una enciclopèdia sencera per anotar les mentides i falses promeses d’aquells que es presenten per servir els ciutadans i, en canvi, fan tot el necessari per fotre’ls de totes les maneres possibles. Si repassem les bones paraules del President Sánchez, des que era un trencador de velles estructures en les primàries socialistes, fins ara, convertit en el pitjor reflex en el mirall, d’un monstre, s’adonaran que el seu comportament escandalitza, fins i tot, el socialista més recalcitrant. Hi ha un pecat capital que sempre m’ha semblat mereixedor de la pitjor consideració, la supèrbia. És un comportament lesiu, fins i tot per a la persona que el practica i personatges com en Sánchez, ens mostren com un polític es pot penjar tot sol. En tan sols 24 hores pot canviar tres vegades el missatge. Si la supèrbia és menyspreable, la falsa modèstia encara ho és més perquè implica considerar la resta com a carallots.