Puresa de sang

Un bon amic em va fer arribar l’article del Sr. Vidal acompanyat d’una nota: “No sé on VV ha llegit que has titllat els seguidors de l’heretgia junqueriana de rates. Ho he buscat i no ho he trobat. Ha ha. No sabia que t’havies canviat el cognom, ni que et dedicaves a la tasca de predicador.” Vaig llegir l’article amb una certa peresa. M’agrada escollir i, francament, tot i apreciar la genial escriptura de l’eterna promesa de les lletres lleidatanes, no m’agrada perdre el temps. De les moltes persones que varen enviar-me comentaris de l’article Cor Valent, només en Vidal ha interpretat l’associació: Junqueras i Rates. Al ser un aprenent en l’art de l’escriptura, deixo a la lliure interpretació dels lectors les meves frases i, així, cadascú, en funció de la tendra mirada o l’entremaliada imaginació, veurà diverses imatges. Haig de dir, però, que s’ha de ser molt malpensat, amb pitjor consciència i massa mala llet, per associar el Sr. Junqueras i una rata. En canvi, al Sr. Vidal, com a gran escriptor que és, se li entén tot. Messies, Carles l’astut? Prometedor d’impossibles? Vicari a la terra, en Quim l’activista? Si se’m permet una crítica, una maldestra, barroera, poc assenyada i simplista prèdica del Cardenalat. Ara bé, si la retorçuda associació, que només ha imaginat el Sr. Vidal, em va emprenyar, encara més ho va fer el menyspreu que destil·la envers les persones que lluiten. Si encara em sento viu, és perquè noto a la meva vora l’escalf de persones que reivindiquen a la plaça Sant Joan unes pensions justes, o les que, faci fred o calor, canten per la llibertat de tots o les que dediquen el temps a fer companyia a les que no la tenen o als pagesos que encara defensen la proximitat... i sí, també hi veig els que “peregrinen” a Brussel·les i Perpinyà. En les meves prioritats no hi havia la independència, perquè primer era la democràcia i els desfavorits, i avui entenc que sense conquerir la llibertat del nostre poble, la resta és una quimera. Ha canviat les meves paraules, ha menyspreat els valents, ha menystingut els presos i els exiliats i ha retorçat el cognom dels meus pares, dels dos, i ho ha fet des de la posició de confort dels que, des de sempre, tot s’ho miren des de fora de la barrera; això sí, sota pali i amb el certificat de puresa de sang.